Cerca de notícies

Enquesta

Impactant doblet català a Munic

14/12/2011 |

 

 

El treball de dos dels més destacats representants de la creativitat escènica catalana al servei de l’òpera ha coincidit aquests dies a l’Òpera Estatal de Munic. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de comprovar la tirada que La Fura dels Baus, comandada per Carlüs Padrissa, i Calixto Bieito tenen per als espectadors de la conservadora però aclaparadora programació de repertori del teatre bavarès. La desbordant i imaginativa producció de ‘Turandot’ i la reposició de ‘Fidelio’, estrenada el desembre del 2010 en el mateix coliseu on ja va fer el seu recorregut, s’han representat amb només dos dies de diferència. L’òpera de Puccini segueix en cartell fins al 20 de desembre, però podrà veure’s de nou al maig (quatre funcions) i en el festival de juliol del teatre (dues més) fins a completar les 12 previstes. La versió de Bieito de l’única obra operística de Beethoven acaba de finalitzar el seu recorregut (quatre funcions), però pot tornar a repetir-se perquè el teatre alemany, igual que passa amb la producció de La Fura, l’ha inclòs entre els seus muntatges de repertori.

Curiosament Zubin Mehta ha estat el director musical dels dos muntatges. ¿Algú s’hauria imaginat fa temps, encara que fos circumstancialment, veure el mestre al capdavant d’una producció de Bieito? Això ha estat possible a Munic i s’ha de dir que amb una gran acollida per al músic, molt estimat en un teatre del qual va ser responsable durant 13 anys. La irrupció dels citats creadors en el prestigiós coliseu posa en evidència la cada vegada més gran acceptació que el seu treball té a Alemanya i en altres països pròxims. I és també una demostració que el talent combinat amb el risc té premi, encara que no sempre l’aposta sigui completament guanyadora.

Entrar en el selecte club d’una institució que aquesta temporada té programades gairebé una trentena de produccions consagrades als títols més habituals de l’òpera no és tasca fàcil. Sobretot perquè, per donar un nou enfocament escènic a aquestes obres, el teatre compta amb una nòmina de directors molt acreditats en la modernització de les posades en escena com és el cas de Peter Konwithschny, Claus Guth o Andreas Kriegenburg, que serà el responsable amb l’actual director musical titular del coliseu, Kent Nagano, de la nova recreació de ‘L’anell del nibelung’ de Wagner, que s’estrenarà al febrer. Aquesta tetralogia, juntament amb la reposició de ‘Parsifal’ i ‘L’holandès errant’, també a càrrec de Nagano i Kriegenburg, figuren entre els plats forts d’una intensa temporada en què es representaran obres de Verdi, Mozart, Bellini, Rossini o Donizzetti, entre altres.

Bieito acumula una llarga dècada de trajectòria operística internacional i encara que els seus muntatges es presten sempre a debat, ha acabat imposant la seva personal visió escènica. “El que més m’interessa –diu l’exdirector del Romea– és confrontar la meva versió de les obres amb públics diferents. No em considero un renovador dels clàssics, sinó algú que s’acosta a ells per donar-los una visió actual”. Però és cert que la utilització d’alguns dels elements més habituals del seu llibre d’estil, entre els quals hi ha el recurs de l’ús de la violència o de les escenes de sexe inspirades en una estètica tarantiniana, l’han portat a generar grans polèmiques. Ell atribueix aquesta resposta a les seves propostes a l’actitud d’”una societat competitiva que necessita etiquetar-ho tot”. Però en els seus muntatges hi ha sempre un component dramatúrgic molt treballat i que serveix amb coherència a una idea teatral.

Una escena de 'Turandot'.
En el cas de ‘Fidelio’ s’aprecia una evolució cap a una visió més filosòfica de l’home, lligant la trama de l’obra a Kafka i Borges i renunciant a explotar les possibilitats que li hauria donat ambientar la peça en el realisme de la demolidora dictadura en què s’insereix la història. El laberint que presideix la seva posada en escena representa els passadissos interiors en què els homes es perden en la seva agonia. El muntatge, amb una Anja Kampe i Peter Seiffert excepcionals, va ser rebut el dia que el vaig veure amb unàmime aprovació, lluny dels crits que es van viure en l’estrena a què sempre van les minories disposades a protestar per qualsevol canvi que alteri l’estructura de l’original. Aquest any ha estrenat a Alemanya les seves versions de ‘La veu humana’ (Stuttgat) i {‘Diàleg de carmelites’ (Berlín), totes dues de Poulenc, i ‘El triomf del somni i del desengany’} de Händel (Sttutgart), a més de tenir la seva ‘Carmen’ en gira per Itàlia i Suïssa i d’haver presentat una producció de ‘Mahagonny’ a l’Òpera de Flandes. Ara mateix és a Chicago dirigint una audició d’actors de cara a l’estrena en aquesta ciutat del seu muntatge teatral ‘Camí reial’, de Tennesse Williams, i prepara la ‘première’ d”El caçador furtiu’ de Weber, el 28 de gener a Berlín.

Pel que fa a Carlüs Padrissa, que comparteix per a La Fura èxits internacionals amb Àlex Ollé, les coses no li poden anar millor. L’impacte de la seva excel·lent recreació de la macroòpera ‘Sonntag’ de Stockhausen a Colònia i l’èxit de l’original versió de ‘Turandot’ amb Zubin Mehta, situant la trama en una Europa rescatada per la Xina i oferint la partitura inacabada de Puccini, ha cridat l’atenció dels programadors alemanyes. Munic ja li ha encarregat una òpera contemporània sobre Babilònia per al 2012 i té a l’horitzó, en un altre teatre, una versió d”Electra’ de Strauss. La directora de l’Òpera de Colònia, que el va felicitar després de l’estrena de ‘Turandot’, li va explicar els passos que s’han fet per portar la producció de Stockhausen a Nova York i li va anunciar que estava buscant mitjans per representar com més aviat millor una més de les parts de ‘Licht’, l’obra del geni de la música electroacústica sobre els set dies de la setmana i que probablement seria la dedicada al dimecres.

Dues produccions més per al vaixell ‘Naumon’, ancorat a Düsseldorf, estan en marxa. Una, ‘El cant de la sirena’, on reapareixeran les ondines del Rin, amb una selecció d’àries eròticofestives, i una altra una proposta per a un festival a Aldridge (Regne Unit), que li han ofert dirigir una nova òpera sobre Dora Maar, pintora, fotògrafa i amant i musa de Picasso. ¿Hi ha qui doni més?

Cesar Lopez Rosell
El Periódico de Catalunya