Cerca de notícies

Enquesta

Una extravagància musical barroca

5/12/2011 |

 

La música barroca és una font inesgotable de sorpreses. L’última, almenys per a qui firma, ha estat un concert dedicat a l’Stylus Phantasticus, un estil que es va desenvolupar durant el primer barroc alemany sota la influència dels italians Claudio Merulo i Girolamo Frescobaldi.

El qualificatiu de fantàstic s’adapta com l’anell al dit a un estil que també pot adjectivar-se com a extravagant. Si el concert té lloc, com va passer el 19 de novembre, a l’acollidor auditori del Monegal, a dos passos de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), l’extravagància ja és màxima. Van ser els intèrprets el conjunt Le Tendre Amour, especialitzat en la investigació i interpretació de la música dels segles XVII i XVIII, i el tenor Roger Padullés.

Segons va escriure el músic i teòric alemany Johann Mattheson el 1793, a l’Stylus Phantasticus “la forma de compondre, de cantar i de tocar és la més lliure, la de menys restriccions que es pugui imaginar” i en ell, “tot està pensat perquè sigui agradable i, al mateix temps sorprenent”. I efectivament, el concert ho va ser. Era música antiga, però al mateix temps d’una gran modernitat.

El programa estava format per obres dels més famosos Heinrich Ignaz Franz von Biber i Dietrich Buxtehude, i els menys coneguts Johann Philipp Krieger, Philipp Heinrich Erlebach i Johann Heinrich von Schmelzer.

Le Tendre Amour, format per Adriana Alcaide (directora i violí), Lixsania Fernández (viola de gamba i quintó) i Esteban Mazer (clavicèmbal), van donar llibertat a la possibilitat d’improvisació que permet aquest estil i al virtuosisme que exigeix.

Alcaide, per exemple, va exhibir les seves habilitats a la Sonata Quarta (Unarum Fidium) de Von Schmelzer i a la Sonata Representativa, de Von Biber, en què apareixen un cucut, una granota, un gall i una gallina, una guatlla i un gat, i s’hi afegeix una marxa de mosqueters. En aquesta obra, com es pot suposar pel contingut, hi havia barra lliure per improvisar i al mateix temps divertir, objectius plenament complerts.

En aquesta ocasió, el cant no era el protagonista, però Padullés va interpretar les peces d’Erlebach amb la seva bella veu i la seva sempre elegant forma de cantar. El tenor de Sallent està fent la volta al món interpretant Tamino en la versió de La flauta màgica de Mozart que porta la firma de Peter Brook i que es va poder veure a Barcelona durant l’últim Grec, encara que llavors el cantant encara no s’havia incorporat a la companyia.

Quan va florir l’Stylus Phantasticus, la Guerra dels 30 Anys (1618-1648) que va arrasar l’Europa central amb prou feines s’havia acabat. No és estrany doncs que en aquelles terres florís un estil molt propi, molt lliure i amb moltes ganes de diversió. Excel·lent música també per als temps que corren.

El Periòdic de Catalunya
Rosa Massague