Cerca de notícies

Enquesta

Una passió molt barroca

25/11/2011 |

 

Els que coneixen les posades en escena de Pier Luigi Pizzi -La Gioconda (Liceu), L’incoronazione di Poppea (Teatro Real), Don Giovanni (La Corunya) o Aroldo (Bilbao) per citar les últimes vistes a Espanya- saben de la seva vastíssima cultura i el seu gust refinat. Menys conegut és que el director teatral posseeix una impressionant col·lecció de pintura barroca que normalment penja a les parets del seu palau venecià (que va ser taller de Ticià) i que ara pot contemplar-se a Madrid, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fins al pròxim 11 de desembre.

Titulada El Barroc, teatre de les passions, l’exposició recull 46 obres de pintors amb noms com Luca Giordano, José de Ribera, Guido Reni, Il Guercino o Francesco Boneri que va ser aprenent al taller de Caravaggio, entre molts altres. L’entrada a l’exposició rep el visitant amb la seva part més teatral des del punt de vista de l’escenografia.

Dues obres de Filippo Gagliardi, anomenat Filippo delle Prospettive, i una de Viviano Codazzi són com grans decorats, amb edificis en què el pintor juga amb la perspectiva mitjançant grans columnes, pòrtics, reixes i punts de fuga on el menys important és l’escena que es desenvolupa en el quadro. Completen la sala dos bodegons d’Antonio Ribaldi en què apareixen un riquíssim atrezzo format per alfombres, cofres plens i àmfores.

Les passions, molt humanes encara que expliquin històries religioses o mitològiques, vénen a continuació, en les altres dues sales a les parets de les quals pengen una majoria de cossos masculins en la representació d’una iconografia típica del barroc. Reprodueixen el martiri i l’excés en les interpretacions de figures religioses. Els contorns foscos dels quadros ressalten la gran lluminositat dels torsos despullats. Els cossos són en dol, en postures difícils, i variades contorsions. Hi ha una desena de sant sebastians, tres d’ells firmats per Luca Giordano, tres cristos, però també hi ha imatges igualment teatrals, però amb menys aflicció, de Dioniso, Amor, Endimió o Dèdal i Ícar.

Pizzi (Milà, 1930) ha estat un dels artífexs de la recuperació de l’òpera barroca i també del Rossini menys conegut. L’exposició, feta amb la col·laboració de l’Istituto Italiano de Cultura, permet conèixer millor un director d’escena que posa art, exquisidesa i moltíssima cultura en tot el que porta a l’escenari dels teatres d’òpera de tot el món.

Rosa Massague
El Periòdico de Catalunya