Agenda
Notícies
Feia massa que no comentava una novetat discogràfica d'Al Ayre Español, formació destacada en la recuperació del patrimoni barroc peninsular i que, encara que sigui en formació reduïda, aquí continua en bona forma. Guatemala va ser on va trobar el seu fundador, Eduardo López Banzo, unes atractives Cantadas de José de Nebra que ha enregistrat (Challenge Classics) amb la veu àgil i cristal·lina de María Espada.
L'influx d'Itàlia que es percep en aquestes pàgines també va arribar a André Campra, i és aquesta connexió la que explora Fabio Bonizzoni a Gli strali d'amore. El director de La Risonanza ha dissenyat, seguint la tradició dels pastitxos de l'època (Mamma mia no va inventar res) una petita trama d'embolics sentimentals al voltant d'una deliciosa compilació d'àries italianes de Campra, abordades amb delicada expressivitat per Roberta Invernizzi, Cyril Auvity i Salvo Vitale.
Parlar de barroc francès és parlar de Les Arts Florissants i William Christie. El director francoamericà va crear fa uns anys un programa de perfeccionament per a joves cantants, Le Jardin des Voix, una iniciativa que les càmeres de Bel Air han seguit a Baroque Academie (Bel Air). El procés d'audicions, el treball amb els professors, els assajos i els concerts són els principals capítols d'un documental fet amb amor. De ben segur que tornarem a escoltar alguns d'aquests cantants.
Continuem amb joves intèrprets, tot tornant a territori peninsular amb la música d'un gran compositor català, Antoni Soler. El seu extens catàleg de sonates per a teclat comença a ser explorat per Martina Filjak (Naxos). La vencedora del Concurs Maria Canals del 2008 desplega en aquests quinze exemples una destresa brillant.
La carrera del Quartet Casals continua amb una fermesa lloable que inclou llançaments discogràfics regulars. La darrera novetat està centrada en Boccherini (Harmonia Mundi), on, a més de les qualitats habituals, els Casals subratllen amb vivesa els detalls més gràfics, la qual cosa aporta a La musica notturna delle strade di Madrid una força evocadora inusitada.
No tot és castís a la sarsuela. A La bruja Chapí va crear un vibrant fresc on, al costat d'elements còmics puntuals, descolla la trama romàntica entre una bruixa bona i un caçador, encarnats per Nancy Fabiola Herrera i Josep Bros, amb un cant generós que compensa petites tensions a l'agut. Coneixedor com pocs d'aquest repertori, Miguel Roa garanteix la solidesa d'aquesta lectura captada per Deutsche Grammophon a La Maestranza, de Sevilla.
Tanquem ruta amb un altre teatre peninsular, el Liceu, i la reposició de La dama de piques, de Txaikovski, el 2010 (Opus Arte). El decorat i el vestuari sumptuosos continuen fent patxoca en la petita pantalla i són un bon marc per a la nítida direcció de Gilbert Deflo. L'aspecte musical no té menys interès, ja sigui la participació de Misha Didyk com el desequilibrat Hermann, la Comtessa impactant d'Ewa Podles i la batuta matisada de Michael Boder.
