Cerca de notícies

Enquesta

Els romàntics russos, més a prop

19/10/2011 |

 

Rússia sempre està lluny. Tan lluny que el desconeixement del seu llegat cultural més enllà dels grans noms, que són realment grans, es tradueix en importants llacunes, especialment en pintura. L’exposició El Romanticisme rus en l’època de Puixkin, oberta fins al 18 de desembre al Museu del Romanticisme de Madrid, cobreix un d’aquests buits.

L’exposició presenta i posa en el seu context aquell moviment que tenia a Rússia les mateixes característiques que a la resta de països europeus, però presentava aspectes específicament russos en un moment que, malgrat les guerres napoleòniques, en aquella primera meitat de segle XIX en què Rússia buscava la seva identitat cultural, les elits de Moscou i Sant Petersburg adoptaven ideals i modes sorgits de la Revolució Francesa.

La mostra se centra exclusivament en la pintura. I encara que és petita –40 obres–, presenta exemples de totes la característiques que conformen el romanticisme. Les obres procedeixen del Museu Nacional Puixkin de Moscou, museu que recull el gran llegat de l’escriptor que va ser la figura més destacada d’aquell període.

Si els paisatges que reflectien una naturalesa poderosa, i a vegades tenebrosa, va ser un dels temes més cultivats per la pintura romàntica a tot Europa, a Rússia el caràcter salvatge de la regió del Caucas, per exemple, va inspirar pintors com Nikanor G. Txernetsov. En la seva Gorja de Daria (1832), va reflectir una naturalesa imponent i grandiosa amb uns cims nevats que toquen el cel mentre el riu corre en la profunditat fosca de l’estret congost.

També els colors crepusculars típics del romanticisme apareixen a Odessa al clar de lluna (1846), d’Ivan K. Aivazovski, o l’exotisme, que es veu en el pati d’una casa musulmana a Crimea, a través dels arcs de la qual apareix un paisatge que podria ser una visió des de l’Alhambra. Però tampoc falten el gel i la neu de la mà de Josef J. Charlemagne.

Una altra característica del romanticisme és el culte a l’individu que té el seu reflex en el retrat. Sota el nom de Protagonistes, l’exposició recull una selecció que encapçala el de Puixkin, obra d’Evdokia P. Elagina, amb vestit i posa típics del moviment, juntament amb el de la seva dona, en una expressió lànguida, vestida amb un tul transparent.

A diferència d’altres països, a Rússia el retrat a l’aquarel·la va gaudir de gran acceptació, ja fos sola o combinada amb el grafit i en la mostra se n’exposen diversos de realitzats amb aquestes tècniques. Tots els personatges que apareixen van ser protagonistes dels canvis culturals que es vivien en aquells moments. La sèrie de retrats permet veure la imitació de les modes que venien de Paris al vestidor i el pentinat d’homes i dones.

L’exposició també recull l’èmfasi del moviment sobre la cultura popular i el costumisme i ho fa mitjançant una col·lecció d’estampes de venedors ambulants.

Ja s’ha dit que l’exposició és petita, però el muntatge ajuda a entrar en aquell món rus desconegut, fet de neu a l’exterior i d’espais càlids i bigarrats a l’interior. El terra de la sala és blanc, mentre que les parets laterals són lleugerament daurades per acabar al fons en un vermell que evoca els gabinets interiors amb parets plenes de quadros.

L’exposició constitueix un viatge breu però intens pel romanticisme rus que es completa amb diverses activitats. Destaquen un taller de lectura i dues sessions de videofòrum dedicades a les òperes Ievgueni Onieguin (16 de novembre) i La dama de piques (14 de desembre), totes dues de Txaikovski basades totes dues en obres de Puixkin. L’exposició també va rendir homenatge al compositor Anton Arensky, que va ser alumne de Rimski-Kórsakov i professor de Rakhmàninov i Scriabin, en el 150è aniversari del seu naixement. A la sortida de la mostra espera l’acollidora i tranquil·la terrassa del museu.

Rosa Massagué
El Periódico de Catalunya