Cerca de notícies

Enquesta

Nova revista per a la clàssica

30/8/2011 |

 

¡Visca! Ha nascut una revista dedicada a la música clàssica, l’antiga, la contemporània i l’òpera. En temps com els que corren, aventurar-se per aquests viaranys sembla una temeritat, però com que la crisi és una oportunitat per innovar i arriscar, l’editor Lluís Gendrau –que d’això en sap un munt–, i el grup Enderrock que dirigeix, s’han llançat a publicar 440 Clàssica. El primer número va sortir al juliol i el pròxim s’anuncia per a l’octubre, encara que no tota la revista s’esgota en el paper. El projecte dels editors és que tingui versió digital, un portal web i suport multimèdia.

 

En aquest primer número 440 Clàssica entrevista Jordi Savall, el gran savi de la música antiga; Josep Pons, que es disposa a ser el director musical del Liceu a partir de la temporada 2012-2013; Josep Maria Mestres Quadreny, degà dels compositors catalans, i Pablo González, el jove director titular de l’OBC.

La Banda Municipal de Barcelona és objecte d’un reportatge, i el programa El Primer Palau, amb la seva voluntat de promocionar els joves intèrprets, d’un altre. També inclou un article sobre el compositor barroc Domènec Terradellas i un altre sobre l’Any Schumann, a més de crítiques i ressenyes d’actuacions, gravacions i llibres. Al llarg dels seus 124 pàgines també hi ha articles d’opinió que firmen entre altres, Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu, i Carles Duarte, poeta i secretari de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, a més d’informacions diverses sobre festivals.

L’aparició d’una nova publicació sempre és una bona notícia. En aquest cas, el d’una revista en català dedicada a la clàssica ho és per partida doble. Catalunya té una sòlida tradició de publicacions musicals que no obstant se centra en un moment relativament breu i molt determinat, en el primer terç del segle passat.

Les circumstàncies històriques van interrompre aquella tradició sense que s’hagi recuperat completament. La Revista Musical Catalana, que va néixer el 1904 com a butlletí de l’Orfeó Català, i que ara edita el Palau de la Música, és l’única publicació que, amb alts i baixos, enllaça directament amb aquella època (ens hem de preguntar com podria haver estat la revista si no hagués existit l’espoli del Palau de la mà de Fèlix Millet i companyia).

¿I per què el 440 del títol? Ho expliquen Gendrau i Oriol Pérez Treviño. És la referència estàndard del diapasó. La convenció estableix que la nota La estigui afinada a 440 Hz.

Molta sort en aquests mals temps per a la lírica, que dirien uns rockers.

Rosa Massagué
El Periódico de Catalunya