Cerca de notícies

Enquesta

Bayreuth no està per a segons quins aniversaris

2/8/2011 |

 

Aquest any el Festival de Bayreuth ha arribat a l’edició número 100 des que Richard Wagner el va fundar l’agost del 1876. És un número rodó que mereixeria una celebració, però les codirectores del certamen, les germanastres Eva i Katharina Wagner, tenen la vista posada en una altra celebració, la del bicentenari del naixement del compositor el 2013, celebració que, segons com es resolgui, marcarà el destí de les codirectores i del mateix festival.

No obstant, aquest any coincideix amb altres celebracions vinculades a la família Wagner i al festival que han estat completament silenciades. Ha estat Nike Wagner, cosina de les codirectores i enfrontada a elles, l’encarregada de recordar-les en una entrevista al setmanari Der Spiegel.

En primer lloc, aquest any es commemora el bicentenari del naixement del músic Franz Liszt. Va ser un dels primers i més sòlids suports que va tenir Wagner al llarg de la seva carrera ja que en ell veia el camí per on havia d’anar la música del futur, suport que va acabar quan Wagner va crear el festival de Bayreuth. Liszt, a més, va ser sogre de Wagner, que va contraure matrimoni amb la seva filla Cosima. I va viure i va morir a Bayreuth, amb Wahnfried, la casa dels Wagner.

“És incomprensible, vergonyós i escandalós” que el festival no commemori l’aniversari, declarava Nike per afegir que “els Wagner estan en gran deute amb Liszt”. Segons explica la filla de Wieland Wagner, les seves cosines no van tenir en compte la seva proposta d’obrir el teatre el 22 d’octubre per a la celebració d’un concert en memòria del genial compositor i pianista.

El teatre està obert només mentre dura el festival, del 25 de juliol al 28 d’agost, i en teoria allà només pot sonar música de Wagner i encara no tota. Quan a la roda de premsa prèvia al festival es va preguntar a les codirectores per aquesta proposta de Nike, Katharina la va descartar dient que a l’octubre fa fred i al teatre no hi ha calefacció, i va recordar el tema de l’exclusivitat wagneriana, encara que va haver d’admetre que en aquell temple musical també s’havia pogut escoltar Beethoven.

Precisament va ser la seva Novena simfonia, i el motiu no era cap altre que el de la reobertura del festival després de la desnazificació, el 1951. És a dir, ara fa 60 anys.

El festival tampoc ha fet ni la més mínima menció de l’esdeveniment, cosa que donava motiu a Nike per llançar una altra càrrega contra les cosines i defensar la memòria del seu pare Wieland, a qui atribueix l’autoria exclusiva de la neteja, “tant estilística com ideològica”, del que es va anomenar el Nou Bayreuth, autoria de la qual exclou completament el seu oncle Wolfgang, pare d’Eva i Katharina.

D’una manera o altra, la memòria del passat sempre torna a Bayreuth. A més d’aquestes omissions, aquest any s’ha produït un fet realment extraordinari al marge del festival. Ha estat l’actuació a la ciutat bavaresa, el 26 de juliol, de l’Orquestra de Cambra d’Israel. Era la primera vegada que una orquestra israeliana actuava a Bayreuth i a més ho feia, també per primera vegada, interpretant una obra de Wagner, l’Idil·li de Sigfrid, juntament amb obres de compositors d’origen jueu com Mendelssohn, Gustav Mahler i Tzvi Avni.

La visita de l’orquestra israeliana va ser possible gràcies precisament a la contribució de Katharina Wagner, amiga del director d’aquesta formació, el vienès Roberto Paternostro. Malgrat el caràcter extraordinari d’aquest concert, a Bayreuth va passar bastant desapercebut, a la qual cosa va ajudar el fet que fos programat en dia laborable i a mig matí.

No va passar el mateix a Israel on les protestes per aquesta visita de l’orquestra a un dels símbols culturals més importants del nazisme van ser molt irades i es va arribar a demanar que el Govern talli la subvenció pública a la formació musical.

Rosa Massagué
El Periódico de Catalunya