Cerca de notícies

Enquesta

Plácido Domingo: «Peralada és una de les meves fites sentimentals»

1/8/2011 |

 

El tenor torna al festival amb un recital d'àries i duets d'òpera i sarsuela.

Plácido Domingo torna a Peralada 19 anys després de la seva última actuació en el festival. Va ser amb la producció de José Tamayo Antología de la zarzuela andaluza. El tenor havia visitat la mostra el 1990 amb un recital i amb Otel·lo, l'any següent. Les entrades per a la seva quarta presència a l'auditori empordanès estan esgotades, malgrat la seva recent actuació al Liceu amb Tamerlano de Händel.

 

El polifacètic intèrpret, que rebrà la medalla d'honor del festival, se sent tan orgullós com emocionat per aquesta acollida. «Peralada és una de les fites sentimentals de la meva carrera, sobretot per la meva entranyable relació amb Carmen Mateu de Suqué i amb el públic», diu per explicar les raons que l'han impulsat a acceptar l'oferta d'actuar en un any amb l'agenda plena i en què està rebent homenatges constants pel seu 70è aniversari.

Artísticament Plácido Domingo rememora encara «l'exigència d'aquell Otel·lo interpretat amb direcció de Valery Guerguiev». I recorda les serenates a casa dels Suqué: «Ens allotjàvem allà i cantàvem a la claror de la lluna». Per al seu retorn ha escollit un programa «molt per a una nit estival» amb àries i duets d'òpera, romances i duos de sarsuela, que interpretarà avui (22.00 hores) acompanyat per la soprano Virginia Tola i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, dirigida per Jesús López Cobos.

RETORN AL LICEU / Se sent feliç pel seu recent pas pel Liceu. El Plácido Domingo barroc tindrà continuïtat en el futur. «Les òperes en concert són una bona solució per poder cantar en teatres on t'agrada anar però no disposes de cinc o sis setmanes per a assajos», explica convençut que l'experiència al teatre de la Rambla es pot repetir, encara que amb temps espera trobar també algun títol escenificat. «Vull insistir en aquest repertori i espero cantar el Samson de Händel, després d'haver interpretat el de Saint-Saëns», diu convençut que el públic, «com es demostra a Barcelona», no només vol òpera tradicional.

El coliseu barceloní li va oferir un forat per actuar en qualsevol de les seves facetes la temporada que ve, però no va ser possible trobar-ne cap pels compromisos que té l'artista. Entre aquests hi ha el d'una més decidida implicació amb el Palau de les Arts de València a l'haver abandonat, després de 15 anys, la direcció de l'Òpera de Washington i quedar-se únicament amb la de Los Angeles. Aquest projecte valencià l'atrau molt perquè hi va estar molt vinculat des dels inicis amb Maazel i Mehta.

«Faré tot el que pugui per reforçar aquesta aposta», diu. I, per demostrar-ho, ha acceptat participar en quatre produccions en la temporada 2011-2012. Cantarà Thaïs i dirigirà la versió concert de l'òpera El Cid, totes dues de Massenet. També serà al fossat en dues funcions de Tosca i un concert simfònic. No descarta en un futur acceptar algun càrrec, però de moment el que el motiva és consolidar, juntament amb la intendent Helga Schmidt, la sostenibilitat del teatre.

GRAN RECLAM / La seva participació serà un reclam per captar patrocinadors, tan necessaris avui: «La crisi afecta tots els teatres. S'ha de conviure amb aquesta situació, però confiant que segueixi el suport de l'administració i que s'impulsi l'entrada de patrocini privat amb incentius fiscals».

Tot lliga amb la seva idea d'anar ampliant les seves actuacions a Espanya i alternar cada vegada més el cant amb la faceta de direcció i amb la seva entrega als projectes amb els més joves, entre els quals figura crear una companyia de sarsuela amb ells. Ni ell mateix sap d'on treu tantes energies per poder-se mantenir en primera línia: «Intento administrar les meves forces, deixant espai per al descans, però el meu millor motor és la passió i l'entusiasme per tot el que faig».

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya