Cerca de notícies

Enquesta

El nivell de l'OBC i l'Orfeó

7/6/2011 |

 

No estaria bé que en diguéssim cap mal, ni de l'Orquestra ni de l'Orfeó. Són les dues màximes formacions musicals de Catalunya i toca enaltir-les. Però, tot seguit, convindria constatar, ni que fos inter nos i a cau d'orella, que malgrat el seu alt nivell es troben encara lluny de ser reconegudes a l'exterior. ¿Problema del Ramon Llull i en Villatoro? No ben bé. En aquest mercat, la promoció acompanya indefectiblement la qualitat. Si ens ignoren és perquè ens coneixen.

 

Tant l'una com l'altre es troben davant uns canvis que sens dubte en milloren les expectatives. L'Orquestra, un nou director en la figura del jove Pablo González (i aviat un nou director general de l'Auditori). Al Palau hi ha en Joan Oller, que hi arriba amb la brillant experiència de gestió de l'Auditori, on ha convocat músiques i públics diversos i de qualitat. Nova etapa doncs, nous reptes. Per a tots el mateix objectiu: ser referent internacional, que deixin d'ignorar-los. Està a l'abast. Si no es nota en tres anys, senyal de conformisme, d'ambició retallada, de viuviuisme per divisa.

El Palau és important pel continent, per l'orgull legítim de la seva història. Ho ha de ser per la capacitat de generar i acollir música del màxim nivell. No tant pels que hi facin parada en el circuit dels bolos com pels convidats a participar en el procés generador i enriquidor de la música. Des de fora però de no gaire lluny, observo els currículums dels millors músics i directors que són convidats principals o residents en diverses formacions. ¿On és la llista dels que es comprometen per uns anys amb l'Orfeó? L'OBC, que n'havia tingut, ha perdut els seus. ¿No vénen perquè no volen o perquè no hi havia projecte? ¿O potser el que hi falta són mans de ferro antifuncionarial, amb gust i oïda, imprescindibles per desplegar les ales de l'excel·lència musical?

El Liceu, la més gran maquinària de producció artística de la ciutat, ja fa anys que és a dalt. És obligat reconèixer-ho, esperar i demanar que no perdi posicions. L'Auditori programa bé però no ha pogut doblegar l'esperit funcionarial. El Palau acaba de sortir d'un gran trauma. Se n'ha d'esperar més, molt més. Un Orfeó amb projecció.

Xavier Bru de Sala
El Periódico de Catalunya