Cerca de notícies

Enquesta

Del violí zíngar al simfonisme soviètic

12/1/2004 |

 

Hi ha dies en què l'agenda musical de Barcelona està ben atapeïda de convocatòries interessants. Avui dilluns n'és un exemple paradigmàtic.

El Palau de la Música i l'Auditori no estaran pas ociosos mentre al Liceu s'estrena Peter Grimes, de Britten. L'edifici modernista, dins la temporada de Palau 100, acull (21.00 h) el debut a l'Estat de Roby Lakatos i el seu conjunt, un dels grups de música zíngara més aplaudits d'Europa. Nascut el 1965, Lakatos representa la setena generació d'una de les nissagues més il·lustres de violinistes zíngars, fundada a finals del segle XVIII pel mític János Bihari. El seu influx es va estendre per tots els Balcans, alhora que la seva fama el duria a actuar al Congrés de Viena del 1814, davant els poders que van derrotar Napoleó. Beethoven i Liszt també van confessar la seva admiració per aquest virtuós, a qui van qualificar de rei dels violinistes zíngars. Un títol que bé pot recaure avui en dia en Lakatos.
Ja des de nen, Roby Lakatos es va imbuir de la tradició de la música zíngara, i va debutar davant del públic als nou anys. Però més enllà de la família, la seva formació també va seguir els camins tradicionals, en aquest cas, els del Conservatori Bela Bartók de Budapest, en el qual es graduaria el 1984 amb el primer premi de violí. Dos anys més tard, encetaria una llarga col·laboració amb el restaurant Les Atéliers de Brussel·les, on l'anirien a escoltar amb regularitat figures com el mateix Yehudi Menuhin. Sol·licitat cada cop més per fer gires amb el seu conjunt, Lakatos deixaria el 1996 el local per encetar una carrera internacional que l'ha dut pels cinc continents.
Músic eclèctic, Lakatos combina tant els vigorosos ritmes propis de la música zíngara, amb les obres dels grans compositors clàssics, adaptacions de temes cèlebres de pel·lícules i fins i tot el jazz (ha treballat, per exemple, amb Stéphane Grappelli i Herbie Hancock), això sí, sempre amb el seu fascinant virtuosisme al violí.


Una gran simfonia
Un dels referents de la direcció d'orquestra contemporània, Valeri Guerguiev, torna a l'Auditori (21.00 h) per formar part del destacat grup de figures que integren la 25a temporada d'Ibercàmera. El programa de la vetllada d'avui permet el lluïment d'una orquestra com la del teatre Mariinski de Sant Petersburg a l'incloure, a més de l'obertura de Tannhäuser de Wagner, la monumental Simfonia núm. 7, titulada Leningrad, de Xostakòvitx. L'obra va sorgir arran de la invasió nazi de la URSS, el 1941. L'autor va voler plasmar la brutal irrupció de la guerra en un món pacífic, així com l'esperit de lluita del poble soviètic i la seva confiança en la victòria. La seva espectacularitat i les circumstàncies de la seva composició van fer que la simfonia esdevingués una de les obres més populars de l'autor.

Avui