31/3/2011 |
El Liceu presenta el mític duo ‘Cavalleria rusticana' i ‘Plagliacci' amb tres repartiments de luxe amb José Cura, Ángeles Blancas i Marcello Giordani.
Considerats dos dels títols més populars de l'òpera de tots els temps, Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni, i Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, tornen al Gran Teatre del Liceu, després de 23 anys, en un programa doble. La producció que s'estrena divendres està signada per Liliana Cavani i té una clara vocació cinematogràfica i realista: “Ens hem adaptat als intèrprets perquè puguin transmetre tota l'emoció”, comentava ahir Marina Bianchi, responsable de la reposició.
El tenor argentí José Cura encara recorda quan van estrenar aquesta producció de Cavalleria rusticana l'any 1996 sota la batuta de Ricardo Mutti, mentre que Plàcido Domingo va estrenar la que es podrà veure de Pagliacci el 1997. No va ser fins l'any 2000 que es van programar juntes al Teatre de Florència amb Cura com a únic solista: “És una nit llarga i difícil, però interessant i entretinguda”. Una de les grans dificultats, segons el cantant, és encarnar en la primera de les peces un “xaval de vint anys”, Turiddu, i tot seguit “un home de 60 anys alcoholitzat i acabat”, Canio (Pagliaccio). Amb tot, troba un punt de contacte: “Els dos acaben la vida emborratxats”.
Debuta al Liceu el tenor italià Marcello Giordani, que ahir bromejava pel seu tàndem amb Cura en un dels tres repertoris: “Jo tinc l'avantatge que almenys sóc sicilià, com Turiddu!”. Giordani, que sempre ha interpretat papers lírics, veu com un repte atacar aquests dos rols, que '“afrontarà amb el seu back ground belcantista”. Això no obstant, no amaga que la seva interpretació “serà molt diferent a la de Cura, més dramàtic”.
Un altre dels ganxos d'aquest programa és la presència de la soprano Ángeles Blancas, que va fer aquesta producció fa uns set anys a Roma. Blancas, que interpreta el paper de Nedda (Colombina) a Pagliacci, creu que els personatges femenins d'aquestes òperes “són dones rodejades de testosterona, que es revelen i es defensen a xisclets”. “En les dues obres es mostren dos mons tancats en els quals l'element extern desencadena el desastre”, reflexionava Bianchi.
Més punts en comú, aquest cop als ulls del director musical, Daniele Callegari: la unitat estilística, així com el fet que ambdues neixen en un mateix període històric: “ambdues demanen anar juntes”.
Callegari arriba a afirmar que “han contribuït a la unificació d'Itàlia”, ja que van aparèixer 30 anys després de la gesta de Garibaldi, de la qual enguany se celebra el 150è aniversari: “Per primer cop, els compositors del nord es fixen en el sud del país amb una nova mirada”. De rerefons, les dues obres beuen del realisme del segle XIX, “per això els interessava tant aquest ambient de Sicília i Calàbria”. De fet, el director assenyala que va suposar “un gran canvi” donar el rol protagonista al poble.
Homenatge a Aragall
Amb aquest doble programa, el Liceu vol retre un homenatge a Jaume Aragall, en el 50è aniversari del seu debut, justament en el paper de Beppe de Pagliacci. A més, es podrà veure una exposició fotogràfica al Foyer sobre la seva carrera artística i la seva relació amb el teatre.
Valèria Gaillard
El Punt