Cerca de notícies

Enquesta

Dues òperes dirigides per Liliana Cavani arriben al Liceu

31/3/2011 |

 

La realitzadora dóna a 'Cavalleria rusticana' i 'Pagliacci' un toc cinematogràfic. Primeres espases de la música i del cine recuperen a partir de demà al Liceu i després de 23 anys d'absència del coliseu, el famós díptic Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni (1865-1945), i Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo (1857-1919).

 

El tenor José Cura, entre altres, participa en aquests dos aclamats muntatges firmats per la realitzadora Liliana Cavani, amb escenografia de Dante Ferreti (habitual de Scorsesse) i direcció musical de Daniele Callegari al capdavant de l'Orquestra i cors del Liceu. Cavani s'inspira en el setè art per recrear aquests dos drames de gelosia i crims passionals. La realitzadora amara el drama sicilià Cavalleria rusticana del realisme preciosista de films com El gatopardo, de Visconti. Pagliacci, que la directora d'escena trasllada a una zona de l'extraradi romà de finals dels 50, està marcada pel neorealisme i té el seu referent més directe en La strada, de Fellini.

NEXE EN LA TRAMA /«Més enllà de la música, les dues obres tenen un nexe en la seva trama. En totes dues el conflicte sorgeix en un món tancat al qual arriben uns estranys», comenta Marina Bianchi, mà dreta de Cavani, encarregada d'actualitzar les seves obres. Turiddu, tot i ser un noi del poble, és l'estrany a Cavalleria rusticana perquè ha canviat després de tornar d'estar en l'exèrcit. Nedda i Silvio, els amants de Pagliacci, són una altra parella que no encaixa en la comunitat. «Tots dos són elements discordants condemnats a la tragèdia», assenyala Bianchi. Ella per ser una nena gitana que al seu dia va ser salvada per Canio, el seu marit i cap de la companyia on ella fa de Colombina. I Silvio es converteix en un ésser diferent per atrevir-se a seduir Nedda.

Les dues obres reflecteixen mons tan durs com reals. Leoncavallo va dir que es va inspirar en el cas que va jutjar el seu pare al sud d'Itàlia en què un marit va assassinar la seva dona i l'amant d'aquesta. Sembla que només va ser castigat per matar l'home ja que matar una esposa infidel era un assumpte d'honor.

TRES REPARTIMENTS, 15 FUNCIONS / El Gran Teatre ha previst la increïble xifra de 15 funcions seguides amb tres grans repartiments. José Cura, especialista en el díptic en els rols del jove Turiddu i del vell Canio, explica així la gran dificultat que comporta: «En molt poc temps, en una mateixa nit passes de ser un noi de vint anys que acaba plorant i cridant a la mamma a un vell clown, arruïnat i frustrat», comenta. «I això sense parlar del repte vocal. És grandiós. L'únic avantatge és que tots dos acaben borratxos», fa broma.

Pel seu col·lega sicilià Marcello Giordiani, que debuta en els dos rols en el primer repartiment i promet donar una entonació perfecta, fer el díptic és «un somni fet realitat». Piero Giuliacci (Canio) i José Ferrero (Turiddu) completen el repartiment en els dos rols . El contrapunt a tanta testosterona el posaran, entre altres, Inva Mula, Ángeles Blancas i Olga Mykytenko com a Nedda; mentre que Santuzza, la promesa traïda a Cavalleria rusticana, la interpreten Ildiko Komlosi, Luciana D'Intino i Paoletta Marrocu.

Les representacions d'aquestes dues òperes estaran dedicades a Jaume Aragall, tenor que va debutar al coliseu cantant Beppe, l'Arlecchi-no de la troupe de Pagliacci, el 1961, fa 50 anys. Demà, el cantant inaugurarà al foyer una exposició de fotografies de les seves grans nits al Liceu.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya