Cerca de notícies

Enquesta

Lluís Pasqual: "A diferència d'alguns col·legues, jo em poso al servei del compositor"

11/1/2004 |

 

El Liceu estrena 'Peter Grimes', de Benjamin Britten, amb direcció musical de Josep Pons.

El director d'escena Lluís Pasqual torna al Liceu amb una de les òperes més importants del segle XX, 'Peter Grimes', de Benjamin Britten, que després de tres intents s'estrena dilluns a Barcelona.

"Benjamin Britten va revolucionar l'òpera del segle XX igual
que Bertolt Brecht
va revolucionar-ne
el teatre"



P asqual té molt clara quina és la seva feina quan dirigeix teatre i quina quan dirigeix òpera. "En òpera t'has de posar al servei de la música", sentencia. "No estic d'acord amb alguns dels meus col·legues quan no respecten el compositor. Jo crec que el director d'escena ideal és el que es posa al servei del compositor i del director musical i que la nostra feina és ser els traductors de la respiració de Britten, perquè ell ja ho explica tot a la seva música".
Peter Grimes, que s'estrena a Barcelona amb gairebé 60 anys de retard i després de diferents intents frustrats, és una òpera en un pròleg i tres actes amb llibret de Montagu Slater sobre el poema The Borough de George Crabbe i música de Benjamin Britten, i narra la tragèdia d'un pescador solitari, de caràcter violent i introvertit, però també incomprès i maltractat, que destrueix la seva vida i la d'altres en una obsessiva dedicació a la feina per obtenir reconeixement social.


Òpera revolucionària
Lluís Pasqual va destacar la importància que va tenir l'obra en el moment en què es va estrenar (Londres, 1945), de tan "revolucionària" com va ser. "Això ens ha obligat a posar-nos a l'altura ètica del que Britten va escriure en aquella època". Per Pasqual, aquesta revolució ve en la descripció psicològica que fa dels seus personatges, començant pel protagonista. "Peter Grimes no és un personatge ambigu, ni tampoc un heroi, és simplement com tots nosaltres, amb els seus contrastos de llum i foscor i que a la partitura es tradueix en moments més durs i altres més lírics". Britten, segons el director, parla de totes aquelles persones que són diferents, dels que no són acceptats per la societat, "un tema tan actual que avui el veiem cada dia a la televisió, amb les pasteres i la gent de color", però que fa setanta anys era impensable que es veiés en els teatres d'òpera. "Britten va fer en òpera el que Bertolt Brecht en teatre", i va recalcar que "el pitjor de l'òpera és que ja en el pròleg el poble condemna Peter Grimes, malgrat que el jutge l'exculpa".
Obra mestra de la literatura musical del segle XX, no és estrany que el Liceu hagi intentat estrenar-la en diferents ocasions, però fins ara no ho ha aconseguit. Joan Matabosch, director artístic del Liceu, ho va deixar clar en la presentació a la premsa: "Peter Grimes és l'òpera malastruga del Liceu". "El 1953 es va anunciar interpretada pel tenor Peter Pears [per a qui Britten havia escrit l'obra], però es va anul·lar per problemes polítics entre l'Arts Council britànic i el règim de Franco. La segona vegada, el 1994, es va suspendre a causa de l'incendi del Liceu; i l'última, el 1999, perquè el teatre encara no s'havia inaugurat".


Bombó musical
Josep Pons, director musical de l'obra, va qualificar l'òpera de Britten de "sensacional", "un autèntic bombó", i va dir que encaixa perfectament el seu teixit simfònic amb una base rítmica molt important que dificulta enormement la feina als cantants i a l'orquestra. "Amb aquesta obra, escrita el 1945, Britten demostra que la politonalitat no està esgotada ja que crea un nou diàleg entre diferents tonalitats".
En l'aspecte musical Pasqual va insistir que una òpera s'ha de dirigir "amb la partitura a la mà" i que "per molt bons que siguin els cantants, les llums, l'escenografia i el vestuari, si a nivell musical falla esdevé ridícula".

Marta Porter
Avui