Cerca de notícies

Enquesta

Cinc hores amb Wagner

19/2/2011 |

 

 El muntatge del director artístic Claus Guth compta amb les veus de Klaus Florian Vogt i Anja Kampe. El Liceu estrena demà una revisió de l'òpera 'Parsifal' ambientada en el període d'entreguerres.

El Liceu es prepara per reviure la seva passió per Wagner amb l'estrena, demà, d'una nova producció de Parsifal. Es tracta d'un títol mític que es va escoltar per primera vegada al coliseu barceloní la mateixa nit que el temple wagnerià de Bayreuth perdia els drets d'exclusivitat sobre l'obra, fa just 98 anys: el 31 de gener de 1913.

 

El Liceu es va avançar, d'aquesta manera, a la resta de teatres europeus, que van estrenar l'endemà el testament de Wagner. «L'òpera va començar a les onze de la nit i va acabar a les cinc del matí», explica Joan Matabosch, director artístic del Liceu, que s'ha avançat al centenari d'aquella estrena històrica encarregant a l'alemany Claus Guth la posada en escena d'aquesta coproducció amb l'Òpera de Zuric. El muntatge, sota la direcció musical de Michael Boder, titular de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dura cinc hores i quart, descansos inclosos.

FUNCIÓ NÚMERO 100 / La de demà serà la funció número 100 de Parsifal al Liceu. Guth culmina amb aquesta producció la seva immersió en Wagner. En els últims dos lustres ha muntat totes les seves òperes cronològicament, a excepció d'una. «És especial estrenar Parsifal a Barcelona, no només perquè aquí és on es va estrenar primer fora de Bayreuth, sinó perquè tinc el millor elenc del món», assegura. En el primer repartiment compta amb Klaus Florian Vogt (Parsifal), Anja Kampe (Kundry), Hans-Peter König (Gurnemanz), Alan Held (Anfortas), Boaz Daniel (Klingsor) i Ante Jerkunika (Titurel).

El director aporta dinamisme a Parsifal, una obra que és bastant estàtica, i utilitza les llargues transicions musicals per mostrar elements que ajudin a connectar amb els personatges principals. «M'he centrat en imatges concretes que destaquen la història dels personatges sobre els quals gira el tema central de l'obra», explica el director, que situa la història entre la primera i la segona guerra mundial. El primer acte transcorre en un sanatori que presenta reminiscències del que va retratar l'escriptor Thomas Mann a La muntanya màgica.

MENYS RELIGIOSA

L'aposta de Guth -amb una estudiada escenografia giratòria- resta presència als elements religiosos de l'obra de Wagner. El director estableix un paral·lelisme entre la desorientació d'Europa després del gran conflicte del 1914 i la decadent comunitat del Grial. «Els dos mons estan marcats per la inseguretat, la incertesa, la pèrdua de valors», destaca. «Els seus habitants volen recuperar la claredat i l'ordre. Hi ha una necessitat col·lectiva de trobar alguna cosa que doti de sentit la seva existència, algú que els guiï», diu Guth, que va debutar al Liceu amb Els mestres cantaires (2008-09).

El director compara Parsifal, aquest ésser pur i piadós que redimirà els cavallers del Grial, amb la complexa Kundry, esclava del món masculí. «Tant ell com ella es veuen forçats a realitzar accions determinants que no volien assumir», sentencia Guth.
 

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya