Cerca de notícies

Enquesta

Lluís Pasqual ambienta «Peter Grimes», de Britten, en un teatre desfet per acostar-la al present

9/1/2004 |

 

L'òpera es presenta al Liceu amb seixanta anys de retard

Després de 60 anys de la seva creació, Peter Grimes , òpera de Benjamin Britten i una de les fonamentals del segle XX, s'estrenarà dilluns al Liceu amb una posada en escena de Lluís Pasqual i la direcció musical de Josep Pons. Amb la col·laboració de l'escenògraf Erio Frigerio, Pasqual ha concebut una mena de teatre desfet com a escenari de la tragèdia del pescador Peter Grimes, un personatge ambigu que pateix la intolerància d'una comunitat que el condemna per la seva diferència, un fet que es renova en el present.

En una roda de premsa que es va fer ahir al Liceu i a què també van assistir el director musical Josep Pons i diversos intèrprets (Christopher Ventris, que assumeix les complexitats vocals i morals de Peter Grimes, i les cantants Gwinne Geyer, Susan Gorton i Rebbeca de Pont Davies) del nou muntatge de l'òpera de Britten, Lluís Pasqual va reconèixer que es fa difícil explicar l'espai escènic, però que confia que s'estengui a primera vista. «La idea és tancar el teatre en un cercle per desdibuixar els límits entre acció i contemplació, entre els que fan teatre i el miren», apunta Pasqual, d'acord amb la idea de voler implicar l'espectador en una lectura de l'òpera de Britten que, «sense fer trampa», l'acosta al present: «Aquest teatre desfet és un lloc cremat on s'escampen les runes de la societat de l'espectacle», comenta Pasqual, que té uns col·laboradors de luxe, com ara Erio Frigerio (escenografia) i Franca Squarcipino (vestuari).
El llibret de Peter Grimes situa l'acció en una població de la costa anglesa l'any 1830. El protagonista, bescantat per la comunitat que el percep com un estrany, intenta enriquir-se per casar-se i adquirir prestigi social. En el seu intent, Peter Grimes, irascible i despietat, du a la mort els seus ajudants. A la vegada, és un home ferit i condemnat d'entrada per la comunitat. «No se suporta la seva diferència. En tot cas, la modernitat del personatge (i de l'òpera) té a veure amb la seva ambigüitat moral. Com tots nosaltres, és nit i dia, llum i ombra», afirma Pasqual. Aquest, que considera que, «a diferència d'alguns col·legues», la posada en escena ha de servir a la música, té present que Britten va parlar del seu temps i d'ell mateix, però hi afegeix: «Això no impedeix que, ara que cada dia moren persones que intenten arribar a una altra costa, el naufragi de Peter Grimes ens serveixi per explicar-nos el món actual.»

Imma Merino
El Punt