Cerca de notícies

Enquesta

Papers d'òpera

14/1/2011 |

 

La Societat del Gran Teatre del Liceu i la UAB signen un conveni per digitalitzar, catalogar i estudiar l'arxiu del teatre des del seus inicis, el 1847, fins al 1982. 

“Hi ha persones que tenen sort, i d'altres que se la busquen. En el cas del fons històric del Liceu, es pot dir que ha tingut sort”. Manuel Busquet, vicepresident de la Societat del Gran Teatre del Liceu, sap de què parla: l'arxiu històric del teatre està íntegre després d'haver trampejat tota mena d'adversitats, des de les bombes dels anarquistes fins a la Guerra Civil, i, sobretot, l'incendi del 31 de gener del 1994, que va estar a punt de reduir a cendres tots els seus tresors.

 

Es tracta de dissenys escenogràfics (80), partitures (més de 600), cartells, fotografies d'època (700), plaques fotogràfiques de vidre (600), documents administratius (600), programes de mà (500)... en definitiva: tot d'objectes historicoartístics que tracen la vida del teatre des dels seus inicis, el 1847, i fins al 1982, quan el teatre va passar a ser regit per un consorci. Així, el Liceu és dels pocs teatres a Europa que han conservat el seu fons documental de manera ininterrompuda, atesa la naturalesa d'institució privada del seu propietari, la Societat del Gran Teatre del Liceu. Només l'Òpera de París, el Covent Garden de Londres, la Scala de Milà i el San Carlo de Nàpols disposen d'un arxiu semblant.

Per catalogar, estudiar, digitalitzar i preservar el fons ingent del Liceu, que comprèn més de cinc mil documents, la Societat del Gran Teatre i la Universitat Autònoma acaben de signar un conveni que tindrà una durada de dos anys. L'objectiu darrer és posar aquest material a disposició del públic i dels experts, que el podran estudiar a través de la xarxa. “Ara ens trobem com davant d'una síndria, hem de fer el tast i estem convençuts que ens trobarem moltes sorpreses, com ara partitures oblidades d'autors catalans i espanyols desconegudes”, explicava ahir Francesc Cortès investigador de la UAB.

La societat ja fa set anys que du a terme una tasca de restauració de les principals peces, entre les quals hi ha dibuixos del mestre Cabanes. La resta de documents, que actualment es conserven en diferents indrets, es troben en bon estat.

Una de les curiositats que els investigadors van presentar ahir és el Llibre del conserge, un diari de bord on s'apuntava absolutament tot el que passava cada dia al teatre. Es va començar a escriure el 1862 i es va mantenir fins al 1981: en total són 25 volums d'història. “Hi apareixen recollits, per exemple, els atemptats amb bomba, les manifestacions a la Rambla, la instal·lació de l'electricitat a l'edifici, etcètera”, explica Busquet. La Diputació de Barcelona va publicar fa uns anys un extracte d'aquest document en un sol volum.

Els experts també van mostrar la partitura de l'òpera Anna Bolena, de Donizetti, que va servir per estrenar el teatre el 1847. Justament Anna Bolena és el pròxim títol de la temporada, i s'estrena dijous. Més curiositats: una medalla en què es pot llegir “Liceu Teatre Nacional de Catalunya”, nom amb què la Generalitat va batejar el teatre durant la Guerra Civil, o bé un esbós del 1899 de l'òpera Tristany i Isolda, de Wagner, la primera vegada que es representava a Barcelona, o un altre disseny escenogràfic de Samson i Dalila realitzat per Soler i Rovirosa el 1887.

Valèria Gaillard
El Punt