Cerca de notícies

Enquesta

Tresors del Palau 'on line'

31/12/2010 |

 

La Biblioteca de l'Orfeó Català organitza la seva primera exposició a internet. La mostra permet consultar diverses perles de la seva col·lecció i, en alguns casos, escoltar la música.

N'hi ha prou amb un sol clic per poder consultar obres musicals úniques, tan antigues com curioses. Per primer cop, les peces més valuoses de la Biblioteca de l'Orfeó Català es poden consultar on line a l'exposició virtual Els tresors de la biblioteca de l'Orfeó Català. Ja no cal anar a la seu del centre, al costat del Palau de la Música Catalana. N'hi ha prou de connectar amb palaumusica.cat i bussejar en les diferents opcions, segons l'època o el gènere que a l'internauta li interessi: còdexs medievals i del Renaixement, música impresa del segle XVI, mestres de capella del Barroc, escola de tecla hispana...

Catherine Massip, conservadora en cap del Departament de Música de la Biblioteca Nacional de França, és la comissària d'aquesta exposició, que inclou 50 dels documents més preats de la Biblioteca de l'Orfeó Català pel seu valor, raresa o significació històrica. «Massip té una experiència àmplia en exposicions virtuals. La seva visió ha servit per contextualitzar els nostres documents amb els que hi ha a Europa», diu Montserrat Bergadà, responsable de la Biblioteca de l'Orfeó Català.

17.000 documents

«Falten coses per catalogar. Ampliarem la mostra en funció del que anem descobrint», afegeix. La immediatesa és el gran avantatge de les exposicions on line. «En els últims anys hem preparat no només aquesta exposició, sinó la catalogació dels nostres documents perquè es puguin localitzar al Google amb facilitat», assenyala Bergadà. Gràcies a l'esforç del seu equip ja hi ha 17.000 peces digitalitzades a disposició dels internautes a través d'http://bibliotecadigital.

Hi ha alguns documents que permeten, mentre es fulleja una obra, sentir la música que hi va associada. Passa amb algunes perles de la mostra, com Las Ensaladas de Mateo Flecha, editades a Praga al segle XVI, i els manuscrits autògrafs d'algunes pàgines d'Iberia, famosa obra per a piano d'Isaac Albéniz (1860-1909). Però a part d'aquests textos, només n'hi ha dos més acompanyats d'una gravació sonora: un valuós còdex medieval d'Ars Antiqua amb la corresponent polifonia d'aquella època, i un manuscrit de Joan Pau Pujol (1570-1626), amb la Passió segons sant Mateu i segons sant Marc, així com la Passió segons sant Joan i segons sant Lluc. «Ens agradaria penjar més exemples on se sentís la música -assegura Bergadà-. «Però hi ha peces que seria impossible aconseguir perquè són partitures inèdites que mai s'han gravat». Altres ­necessitarien permisos de les discogràfiques.

Entre els tresors musicològics a l'abast de músics, historiadors i melòmans de tot el món a través de la xarxa hi ha un exemplar únic d'obres de guitarra de Bonaventura Bassols, músic de l'època de Franz Liszt, i una part del processionari del monestir de Sant Joan de les Abadesses, manuscrit sobre pergamí, amb diversos cants gregorians.

Però no tot són textos musicals, també hi ha fotografies, programes de mà, rajoles antigues amb motius musicals i documents de gran simbolisme, com el primer cartell institucional de l'Orfeó Català, d'Adrià Gual.

També es pot veure una carta d'Erik Satie a Antoni Nicolau datada l'1 de març de 1896. «És un document de gran valor perquè el compositor hi parla de la seva col·laboració artística amb Debussy», diu Bergadà. I els que vulguin conèixer el pes de l'Orfeó Català en el món musical que no dubtin a consultar el seu Llibre d'Or, amb dedicatòries i firmes de compositors cèlebres, com Richard Strauss, ­Maurice Ravel i Manuel de Falla, entre altres.

MARTA CERVERA
El Periòdico de Catalunya