23/12/2010 |
El tenor i la lluminosa Sabina Puértolas van seduir el Palau amb el popurri del 'Concert de Nadal'
¿Més del mateix? El ja tradicional Concert de Nadal tornava a tenir un idèntic protagonista, Josep Carreras, cantant un repertori similar al de les festes de Nadal d'altres anys, però amb una guinda molt diferent: la de la lluminosa soprano navarresa Sabina Puértolas, alternant-se amb el tenor i compartint amb ell alguns duos. Aquesta seductora presència va ser suficient perquè la nit prengués un altre rumb. I perquè el que pintava repetitiu acabés convertint-se en una atractiva vetllada, que va acabar amb sis bisos.
La Simfònica del Vallès, dirigida per David Giménez, va complir amb la tasca de recolzar els dos cantants i es va lluir en algunes peces instrumentals, especialment en el vals Veus de primavera, de Johann Strauss II. Entre tots van aconseguir tirar endavant el popurri de música tradicional i religiosa nadalenca, opereta i cançons populars, tot i que en algun moment l'orquestra va estar per sobre de les veus.
Un Carreras visiblement refredat va iniciar el torn amb el popular Adestes fideles. Encara fred li va costar trobar el punt de la peça. Puértolas va entrar en acció amb l'Al·leluia, del motet Exultate, jubilate de Mozart, amb què ja va exhibir la bellesa i matisos del seu timbre líric i el domini de les agilitats i els aguts. Carreras va despatxar Mille querubini in coro de Schubert i la dramàtica Pietà, signore de Stradelli. Però la primera ovació va arribar amb el preciós Ave Maria de Caccini, del qual Puértolas va fer una creació. Dues cançons de Grieg, Un rêve i la infal·lible T'estimo, van permetre al tenor tancar amb èxit la primera part.
DESINHIBIDA COMPENETRACIÓ / Un Carreras més a to va reiniciar la gala amb Lu Cardillo de Mercadante i L'ultima canzone de Tosti. Puértolas va tornar a entusiasmar amb Vilja lied de La viuda alegre de Léhar, i va demostrar la seva desinhibida compenetració amb el tenor, amb qui ja fa gairebé quatre anys que col·labora, amb aquest celebrat duo. L'intent de marcar-se un vals amb el cantant va arrencar les rialles de la sala.
Després d'interpretar el delicat Dormi o bambino, la soprano va tornar a cantar amb el mestre la nadala Tu scendi dalle stelle i Carreras hi va posar la guinda, entre ovacions, amb I'll be home for Christmas. Clàssics com Blanca Navidad, Un sueño imposible i el duo de Santa nit van arrasar en les propines. La nit en què molts van descobrir Sabina Puértolas ja no donava per més.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya