Cerca de notícies

Enquesta

Meditem el vot

21/11/2010 |

 

La coincidència més àmplia és lèxica: tots parlen de promoure, impulsar, incentivar.

A la democràcia made in USA no és rar veure un mitjà com ara el New York Times donar suport explícit (endorsement) a un candidat. Aquí, això és impensable, per molt que el lector tingui clar de quin peu calça cada diari. Per intentar pal·liar aquesta mancança, voldríem endorse una de les candidatures al Parlament de Catalunya. El problema és que el cronista forma part de la massa d'indecisos afalagats per la demoscòpia, que ens qualifica de decisius, i la tediosa campanya electoral tampoc no hi ajuda gens.

 

Una solució podria ser llegir els programes electorals (com els blocs informatius, només de les forces parlamentàries) tot buscant les propostes en música de cada partit. Hem trobat lògiques discrepàncies, però també curioses coincidències: ERC, ICV i PP aposten perquè el pressupost de cultura arribi al 2% del de la Generalitat. La coincidència més àmplia és lèxica: promoure, impulsar, incentivar són verbs molt llegits.

Aparcarem Ciutadans perquè l'apartat Educació i cultura, bases per al futur, dins del capítol Per una Catalunya diligent amb les persones, diu ben poca cosa. El lema del PSC és Coneixement i cultura, la millor inversió i, si bé no fa gaire esment de la música, és lògic pensar que està englobada en propostes com ara la creació d'un estatut de l'artista (ICV també el demana) i la sempre desitjada presència de la cultura als mitjans públics. El PSC és un dels partits que toca el tema espinós de la gestió dels drets d'autor, per a la qual demanen una reforma i la supervisió de la Generalitat. CiU propugna transparència en el procés de recaptació, però és ERC qui obre la porta a la creació d'una entitat de gestió de drets catalana, si en sorgeix la demanda.

CiU parla de “la força de la cultura” dins l'apartat Nació, i, dels 50 punts que hi dedica, cinc es refereixen a la música, amb una llei específica per al sector (el PP, dins l'apartat Una cultura plural al capítol Recuperar la teva qualitat de vida, demana una llei de música i dansa). Un dubte esgarrifós ens ataca quan CiU parla d'ampliar el concepte de cultura amb termes com ara autoconeixement, emocions i desenvolupament personal: Gaspar Hernàndez de conseller?

Del Palau de la Música, CiU no en diu res, i això que ara l'Orfeó Català té un president, per sort interí, que s'indigna tant per la proposta d'investigar separadament l'esquitxada política del cas Millet com al seu dia es va esquinçar les vestidures pel registre judicial de l'edifici. Després de les altres eleccions, el 24 de novembre, la neteja hauria de continuar a fons.

A més d'un diagnòstic més ampli, ERC fa propostes que mantenen algunes de les línies seguides per la conselleria al seu càrrec. El bloc Identitat i republicanisme: els nostres valors enumera diversos compromisos en música, com ara un pla de promoció interior i exterior i un curiós esment de l'Auditori.

Per a ICV, l'eix de la cultura s'inscriu en l'aposta Per una Catalunya amb més drets socials. De la cinquantena de punts, ens quedem amb el que parla de “redistribuir i visibilitzar tots els estils musicals”: la primera part no l'entenem. Més clares són la política d'estrenes i encàrrecs, l'impuls de la figura del compositor resident, que fan gràcia en el bon sentit, i la JONC adscrita a l'Esmuc, que no fa tanta gràcia.

I si es presentés el Tea Party? Tenint en compte el seu to reaccionari, potser l a seva encarnació local serien els espectadors indignats que van escriure a la premsa a propòsit de Lulu, amb termes com ara violació, profanació i pornografia. O no han vist mai un espectacle porno o potser creuen que Lulu és un conte de fades. No, al Tea Party no el votarem mai. I a la resta? Meditarem una mica més mentre mirem el debat.

Xavier Cester
Avui