Cerca de notícies

Enquesta

El violinista prodigiós, al Palau

10/11/2010 |

 

Serguei Khatxàtrian i la seva germana Lusine magnetitzen el públic.

Un prodigi a la ciutat dels prodigis. Serguei Khatxàtrian ja havia arrasat el febrer passat a l'Auditori amb la Simfònica de Bamberg. L'impacte d'aquella actuació va portar Ibercamera a apostar pel músic, de 25 anys, per obrir la seva temporada. Acompanyat a la part dedicada a Beethoven per la seva germana Lusine, el violinista armeni, que als 15 anys ja tocava a duo amb Anne Sophie Mutter, va tornar a demostrar que és una de les noves estrelles de la clàssica.

 

Pur magnetisme. Quan va aparèixer sol dalt de l'escenari del Palau de la Música per interpretar Bach, amb obres escrites només per a violí, una remor va recórrer tota la sala. ¿Aquest jove talent podria aguantar el pes d'enfrontar-se a un expectant auditori amb un repertori que altres grans antecessors havien renunciat a tocar sols? La resposta no va trigar gaire a arribar. N'hi va haver prou que empunyés l'Stradivarius Lord Newmans del 1702 i que l'arc llisqués subtilment sobre les seves cordes perquè un silenci religiós dominés la sala.

TOCAT PER LES MUSES

Khatxàtrian semblava tocat per les muses del Palau. I unint tècnica i sensibilitat expressiva, la Sonata número u per a violí sol es va convertir en exaltació del virtuosisme, molt patent en la fuga del segon moviment. Però quedava el més difícil encara d'aquest desafiament, que va arribar amb la Partita número dos, en què el prodigi armeni va superar la xacona de 257 compassos de l'últim moviment, considerat com el cim del repertori per a violí sol, amb un desplegament de recursos tal que va deixar aclaparat el respectable.

Va meravellar aquest lament que semblava estar interpretat en algun moment per més d'un instrument al mateix temps.

La popular i extensa Sonata Kreutzer de Beethoven, d'exquisida bellesa melòdica, va arrodonir la nit. Perfectament compenetrat amb Lusina, de 27 anys, la interpretació es va acabar amb un alegre i aclamat final, que va obligar la parella de músics a oferir dos bisos, amb obres de Sarasate i de l'armeni Komitas. Inoblidable.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya