Josep Caballé: "Si no et donen una oportunitat, no et coneix ningú"
3/1/2004 |
El director d'orquestra Josep Caballé debuta a mitjans de gener en una producció operística al Gran Teatre del Liceu, amb les funcions populars de 'Così fan tutte' de
Mozart.
Fill de músics -el pare era membre de l'Orquestra Ciutat de Barcelona i la mare de l'orquestra del Liceu-, aquest director de 30 anys comença a obrir-se camí en el gènere operístic. Fer-ho al Liceu és una "oportunitat" i també una "prova de foc", i més "amb una òpera com Così fan tutte, que és molt difícil".
Per al director "cada concert és diferent" i "cal adaptar la manera de dirigir a l'ambient que es crea cada nit". "Hi ha nits en què el públic està molt atent i el cantant fantàstic, i has de jugar amb això potser alentint el tempo per crear l'atmosfera adient; altres vegades potser necessites agilitzar-lo".
Josep Caballé es mostra molt agraït als directors artístic i musical del Liceu, Joan Matabosch i Bertrand de Billy, per l'oportunitat donada. "Pertanyo a aquesta casa des d'abans de néixer perquè la meva mare era violinista del Liceu i venia a tocar embarassada. M'omple d'orgull que confiïn en mi. Aquest país no es caracteritza per donar oportunitats als de casa, i que des del Liceu hagin fet amb mi un plantejament a llarg termini, primer com a assistent i després amb concerts i ara una òpera, em sembla la manera correcte de treballar. Després ja depèn de mi que ho faci bé per seguir endavant".
Aquesta confiança anirà més enllà d'aquest Così fan tutte, ja que al maig dirigirà Il mondo della luna, de Haydn, en la coproducció que el Liceu fa amb el Teatre Lliure. "Ja tenim el repartiment decidit, i ara estem treballant amb Iago Pericot la posada en escena. És emocionant veure tot el procés creatiu d'una òpera". I per rematar-ho la temporada que ve dirigirà L'elisir d'amore. Guanyador, a més, de la beca Rolex, assegura que "no té preu treballar 12 setmanes amb Colin Davis, dirigir la Filharmònica de Nova York i l'Òpera Estatal de Baviera o veure't a la portada del The Economist o del Newsweek".
I és que a nivell simfònic, ja fa anys que se'l considera un director amb un gran futur i entre les orquestres que ha capitanejat hi ha la de Cleveland, la Tonhalle de Zuric, la de la Ràdio de Suècia, i la Giuseppe Verdi de Milà. Entre els pròxims compromisos hi ha l'Orquestra de la Ràdio de Berlín i les filharmòniques de Rotterdam i de la BBC. La temporada que ve tornarà a Barcelona per dirigir l'OBC, i recorda que el seu director titular, Ernest Martínez Izquierdo, "ha estat una de les persones que més m'ha ajudat, donant-me concerts a l'Orquestra Pablo Sarasate de Pamplona. És un gran director que té molt clar que en aquesta professió, si no et donen una oportunitat no et coneix ningú. Aquesta és la manera correcta de fer les coses". Com també assegura que una carrera, sovint, es fa més dient no. "Has de ser prou honest amb tu i amb el públic per rebutjar aquelles obres que no pots fer. La carrera la va marcant el temps, no pots predeterminar-la perquè aleshores no funciona".
Marta Porter
Avui