Cerca de notícies

Enquesta

Pablo González debuta avui com a director de l'OBC

24/9/2010 |

 

Aspira a establir una bona sintonia amb els músics i «créixer amb ells». El batuta s'enfronta com a titular a la 'Simfonia Leningrad', de Xostakóvitx.

Té ganes de treballar, de conèixer a fons els músics de l'orquestra i de créixer amb ells. Pablo González (Oviedo, 1975) debuta aquesta nit a l'Auditori com a nou titular de l'Oquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb la vista posada en el futur. Tot i les dificultats plantejades a causa de la crisi i de la retallada d'ajudes institucionals, González és dels que veu sempre el got mig ple. «Tinc moltes ganes de treballar amb els músics, coneixe'ls bé i créixer amb ells», destaca González, que s'ha comprat un pis a Vallcarca en què encara no s'ha instal·lat.

 

No és la primera vegada que dirigeix l'OBC, però sí la primera que assumeix tota la responsabilitat del conjunt, que encara ha de resoldre temes importants com l'elecció d'un concertino, una plaça que està vacant des de fa massa temps. González, juntament amb el gerent de la formació, comparteix la idea que la plaça sigui ocupada per dos músics, que aniran fent torns. «Tenim dos anys per provar i prendre una decisió que és complicada», assegura González. «M'estimo més no tenir concertino propi que contractar el que no toca. No vull precipitar-me», afegeix.

El programa del concert que obre la temporada és una declaració d'intencions. Comença amb el Preludi de la migdiada del faune, de Debussy. Seguirà l'estrena dels dos últims moviments de la Música del no ésser, un encàrrec de l'OBC a Ramon Humet (Barcelona, 1968), un dels compositors catalans més sòlids de les últimes generacions. L'OBC ha interpretat diverses obres seves.

A la segona part arribarà el plat fort: la Simfonia número 7, Leningrad, de Xostakóvitx, una peça commovedora i de gran calat. «Havia fet altres simfonies de Xostakóvitx però no aquesta, i em fa molta il·lusió», explica González, bregat ciclista que fa pocs dies va liderar una curiosa bicicletada pels carrers de la ciutat. Amb la seva tremenda energia, ningú diria que va patir la síndrome de fatiga crònica, de la qual ara sembla totalment recuperat. Durant la seva llarga malaltia, González es va acostar a diversos pensaments de la filosofia oriental. I reconeix que això li ha estat enormement útil a l'hora de connectar amb l'obra d'Humet. La seva música s'inspira en un poema d'un monjo zen, Daido Ichi'i. «La música d'Humet és atemporal, lluminosa, colorista. No es dirigeix a la part racional sinó més aviat a la sensorial», destaca. «És molt meditativa i orgànica. No és difícil en absolut. N'hi ha prou de tenir la ment oberta per poder entrar-hi».

QUATRE MOVIMENTS / Música del no ésser és una composició de quatre moviments independents. Un vent transparent es va estrenar amb èxit al Festival de Torroella de Montgrí, el 2008. Sol de primavera es va estrenar un any més tard i aquesta nit, els dos últims, Blancor de neu i Núvols brillants. «No m'interessa l'avantguarda per l'avantguarda. Filosòficament pot ser interessant, però des del punt de vista artístic no», confessa Humet, que en el transcurs dels últims anys ha rebut més encàrrecs simfònics que no pas de cambra. «Considero que és important tenir en compte la tradició dels grans mestres i intentar anar una mica més enllà, com va fer Frederic Mompou, que va fer un pas humil però realment grandiós», assenyala el músic, que té un projecte operístic internacional.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya