Cerca de notícies

Enquesta

Un grapat de suggeriments

19/9/2010 |

 

Un dels grans protagonistes de l'estiu, Daniele Gatti, actuarà amb l'Orquestra Nacional de França Els nombrosos reptes als quals s'enfronten els grans equipaments musicals i que vam repassar sintèticament la setmana passada no impedeixen que l'oferta concertística presenti no pocs al·licients. També és veritat que, un any més, la prudència és el denominador comú de la majoria de cicles, donades les gens galdoses perspectives econòmiques que ens envolten. I de nou ens trobem la propensió a la repetició d'obres: a primer cop d'ull, hem detectat dos Deutsches Requiem, dues Sisenes de Mahler i tres Quartes de Schumann, com si fóssim a Londres, París o Berlín, que no és gens ni mica el cas. I també tenim una orquestra repetida, la Filharmonia. No és menys cert, tanmateix, que els preus de les localitats –aspecte que els crítics, addictes a la gratuïtat, solem comentar poc– es mantenen estables.

 

Un cas significatiu és el de Palau 100, el cicle més car de la ciutat, que enguany ha passat de quatre a cinc categories de preu, la qual cosa permet una esglaonament més raonable. Com si volgués treure pit davant tot l'horror milletià, la temporada estrella de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana presenta una desfilada d'orquestres i batutes que treu l'alè, entre la qual no podem deixar de destacar els retorns del nostre admiradíssim Mariss Jansons amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera, així com el de Michael Tilson Thomas i la Simfònica de San Francisco.

El cor del cronista, fidel a tantes causes perdudes, salta d'alegria davant la presència del Concert per a piano núm. 2 de Txaikovski, que només té a envejar a l'1 la popularitat, amb Denis Matsuev, l'Orquestra de París i el seu flamant titular, Paavo Järvi, mentre que, si no anem errats, per primer cop podrem veure Josep Pons amb una orquestra no peninsular, la Deutsche Kammerphilarmonie de Bremen. Sobre el paper, la idea de desglossar sengles cicles de piano i de cambra sembla bona, sobretot quan en el primer tenim l'immens Grigorij Sokolov. Un dubte, però: després de les greus acusacions fetes aquest estiu a Tailàndia, vindrà Mikhail Pletnev? La temporada orquestral té cert perfum francès, ja que hi hem d'afegir la formació del Capitoli de Tolosa de Llenguadoc, amb una de les joves batutes més admirables del moment, Tugan Sokhiev, i l'Orfeó Català i ja a Ibercàmera, la Nacional de França amb un dels grans protagonistes, a Bayreuth i Salzburg, de l'estiu festivaler, Daniele Gatti.

Els noms fidels a l'escuderia Prat no falten a la cita, com l'ubic Valeri Gergiev (amb un solista excepcional, Nelson Freire) o el Cor de Nens de Windsbach, però a més d'un altre retorn esperat, el del sempre impactant Arcadi Volodos, el cronista es deixa aconsellar per qui en sap més i crida l'atenció sobre el recital de Jorge Luis Prats amb les Goyescas de Granados. No ens oblidem de l'Euroconcert, tot centrant el focus en l'actuació de la Capella de Ministrers de Carles Magraner, amb un programa al voltant de l'època d'Ausiàs March. També en música, Catalunya i el País Valencià estan més lluny del que convindria.

Les dues orquestres simfòniques amb temporada a Barcelona coincideixen en l'articulació del seu programa al voltant de diversos eixos temàtics: Mahler, Schumann i Gerhard per a l'OBC (cicle que, com el del Liceu, ja vam comentar en ser presentat), i en el cas de la Simfònica del Vallès una idea motriu, la llibertat, una idea prou àmplia com per encabir-hi quasi tot, sobretot amb uns títols imaginatius però un xic forçats respecte a les obres de cada programa. Tant és, la bona música és el realment important, així com la llibertat del melòman per triar el que més l'apassioni.

Xavier Cester
Avui