3/8/2010 |
Zubin Mehta i els seus músics captiven amb 'Don Quixot' i 'Vida d'un heroi'
¿Qui ho havia de dir? Un concert simfònic s'ha emportat les principals aclamacions de tot el programa clàssic de Peralada. Els aplaudiments i visques dedicats a Zubin Mehta i l'Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV) després de la seva magistral interpretació de Don Quixot i Vida d'un heroi, de Richard Strauss, a més del bis amb la sensual Dansa de Salomé, deixen clara la impressió que ha deixat aquesta formació al festival.
L'orquestra de joves talents amb una mitjana de 30 anys ha confirmat el que ja se sabia: està al nivell de les millors internacionals i no només com a titular d'un teatre d'òpera sinó també per una versatilitat que li permet enfrontar-se amb garanties a la interpretació de repertoris de gran complexitat com la dels dos poemes simfònics.
I això que l'OCV va haver de lluitar contra els elements. Si ja és difícil per a qualsevol orquestra defensar la seva sonoritat a l'aire lliure, la nit rúfola va complicar encara més les coses. La pluja, que va caure abans de l'inici i al descans, i les ràfegues de vent van amenaçar de carregar-se la vetllada.
Veure l'inspiradíssim violoncel·lista Guiorgui Anitxenko (Don Quixot) esforçant-se a subjectar la partitura perquè no sortís volant, sentir el cant de les aus pròximes a la zona i el so brusc d'alguns objectes que queien a terra, no feien sinó incrementar la tensió d'uns intèrprets que s'enfrontaven a un repte d'una gran envergadura.
IMPLICADÍSSIM DIRECTOR / Però els músics van vèncer contra tot això amb un nervi i una disciplina exemplars. Summament atents a les precises directrius d'un implicadíssim Mehta. Ningú es desviava ni un mil·límetre de les pautes marcades i l'empastament entre totes les seccions va tenir sempre un altíssim nivell. A Don Quixot el protagonisme va recaure en la corda, amb el violoncel de Guiorgui Anitxenko transmetent la bogeria de l'hidalgo amb l'ajuda de l'exquisit contrapunt de la viola de Julia Malkova (Sancho). Lirisme i èpica units en un festival de matisos.
A Vida d'un heroi es va accentuar l'estil postromàntic straussià. El desplegament d'intensitat musical va fregar l'excel·lència. Un llarg solo de violí d'Ígor Malinovski va posar un punt d'emoció ple contrastos. La direcció va elevar el melodisme de Strauss, pletòric de sonoritat i tons cromàtics, a les cotes més elevades.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya