Cerca de notícies

Enquesta

Una 'Tosca' irreverent

1/8/2010 |

 

Peralada acull una versió irregular de la popular òpera de Puccini.

Una Tosca de marcat accent anticlerical ha posat el punt final al programa operístic del Festival de Peralada. La producció de l'Staatstheater Karlsruhe del melodrama tràgic amb rerefons polític de l'obra de Puccini ha rebut una càlida, però no entusiasta, acollida del públic. Els cantants, l'orquestra i el cor de la Comunitat de Madrid, dirigits per Miguel Ángel Gómez Martínez, van sobrevolar per sobre d'una posada en escena fallida en l'aspecte dramatúrgic, malgrat l'encert del plantejament de John Dew orientant la trama cap a l'òptica del poder opressiu de l'Església

 

El sinistre cap de policia Scarpia apareix en aquest muntatge operístic com un bisbe maquiavèl·lic i torturador, obsessionat no només a reprimir el seu enemic polític Angelotti i el seu amic, el pintor rebel Mario Cavaradossi, sinó a obtenir al preu que sigui els favors sexuals de Floria Tosca, l'amant de l'artista. Aquesta nova projecció del sàdic personatge té plena justificació si ens atenim als fets denunciats avui en la història de l'estament eclesiàstic.

Cal remarcar a favor del cubà Dew la bona utilització dels símbols religiosos exhibits a l'escenografia de Heinz Balthes. Més enllà de la madonna, el sant i la pintura d'una magdalena amb els pits destapats, convé assenyalar la força que té la imatge de l'ull de bou situada a la cúpula de l'església. Escenifica la sacra mirada inquisidora i des d'allà, substituint l'escamot d'afusellament, surten els trets que executen Cavaradossi i també els que liquiden Tosca, en un desafortunat final amb què el director substitueix l'escena del suïcidi de la protagonista potser per simbolitzar que la violència té el mateix origen. Inintel·ligible.

Una altra qüestió és la dels caràcters dels personatges, clarament dibuixats per Puccini. Només cal atenir-se a la seva escriptura tan detallista per compondre el seu ajustat perfil psicològic. Però no s'aconsegueix, amb l'excepció de l'Scarpia interpretat per Joan Pons. El baríton menorquí, amb una gran presència escènica, va transmetre tota la maldat d'aquest rol, que no té secrets per a ell després d'haver-lo representat 300 vegades. Més prim, va demostrar que està en un bon moment vocal, tot i que sense arribar als moments estel·lars del passat.

Elisabete Matos, amb una veu de soprano-spinto idònia per al paper, va oferir una Tosca de gran intensitat i molt en la línia de grans intèrprets del passat, però va tenir com a defecte l'expressivitat comunicativa del seu amor passional. Es va lluir amb l'ària Vissi d'arte i en el duo del primer acte amb Cavaradossi. Aquiles Machado, més estilitzat i àgil després de perdre 40 quilos, va tenir un debut d'allò més convincent en el paper del pintor amb moments brillants en la interpretació de Recondita armonia i E lucevan l' stelle.

COR IRREPROTXABLE / El cor va brodar la interpretació del Te Deum a l'escena processional i la resta del repartiment va respondre musicalment a les expectatives d'aquesta irreverent versió de Tosca. És d'agrair que el Festival de Peralada insisteixi en les propostes operístiques. Encara que en els temps econòmics que corren serà difícil que tornem a veure els costosos repartiments d'altres anys.

CESAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya