Cerca de notícies

Enquesta

Audicions estivals

18/7/2010 |

 

Jordi Masó ofereix una benvinguda addenda a la seva integral de la música per a piano de Mompou Tot i el risc de rutina, les activitats habituals són útils per garantir-nos un mínim de certeses en un món abocat al caos permanent. Quan el termòmetre s'enfila, és habitual trobar als mitjans llistes de lectures recomanades per a l'estiu, i com que la música no és menys, vet aquí alguns suggeriments. Comencem amb la densitat dels Preludis i fugues op. 87 de Xostakóvitx, ja que, si el cos pot estar de vacances, la neurona no. Alexander Melnikov signa a Harmonia Mundi la referència moderna gràcies a una tècnica superlativa que clarifica línies respectant l'elusiva personalitat del compositor rus. Per als que prefereixen un segle XX més refrescant, Jordi Masó ofereix a Naxos una benvinguda addenda a la seva integral de la música per a piano de Mompou, amb un grapat de primícies, d'entre les quals destaca el deliciós ballet Don Perlimplín en què també va participar Montsalvatge.

 

L'estiu pot anar bé per concentrar-se en alguns dels aniversaris d'un any ben ple, com el de Chopin. Olga Kern ha gravat amb el temperament adequat i la flexibilitat digital imprescindible dues pàgines magnes, com les sonates números 2 i 3 (Harmonia Mundi). Si diem que el 2010 també és any Schumann, pocs s'estranyaran. Si diem que, a més, és any Schuman, es pot pensar que el cronista s'ha tornat boig. Encara no. William Schuman, destacat compositor nord-americà, va néixer el 1910, i per tenir un bon tast de la seva obra, res millor que escoltar la granítica Simfonia núm. 8 a Naxos. Cert, és música més aviat adusta, però la Simfònica de Seattle i Gerard Schwarz també inclouen l'orquestració que Schuman va fer de les Variacions sobre Amèrica d'Ives: diversió pura i dura. L'any Haydn ja queda enrere, la qual cosa no importa gens ni mica per continuar gravant i gaudint de la seva música, sobretot si és en registres tan remarcables com el de l'Accademia Bizantina d'Ottavio Dantone (L'Oiseau-Lyre). Elegància i energia es donen la mà en les seves versions de concerts per a clavecí i violí.

Els caçadors d'autògrafs podran perseguir Dantone en la nova visita al Festival de Torroella, el qual s'ha proposat, amb paciència, presentar totes les cantates de Bach. John Eliot Gardiner les va fer en un pelegrinatge el 2000 que apareix progressivament en CD a Soli Deo Gloria. Algunes de les peces del volum 2 poden ser melangioses, però la progressió de la planyívola simfonia a l'afirmatiu cor final de la BWV 21 impacta tant a 40 com a 10 graus.

La música de Brahms a vegades és titllada de tardoral, afirmació que, com tots els tòpics, té part de veritat i de mentida. Anne-Sophie Mutter subratlla, amb el fidel Lambert Orkis, en les sonates per a violí i piano (Deutsche Grammophon), els aspectes més poètics d'aquestes tres partitures immarcescibles, fent gala de nou del seu ultraperfeccionisme. Per això mateix sorprèn la imatge kitsch dels seus cedés, que no fan justícia a una intèrpret majúscula.

L'home és una criatura territorial, per exemple, quan desplega la tovallola a la platja mira amb suspicàcia que ningú s'atansi al seu espai vital. També molts plumífers clàssics s'esveren quan algú de fora del seu món gosa fer una incursió. L'estrena, l'any passat, de Prima Donna, la primera òpera de Rufus Wainwright, va ser força mal rebuda per la crítica especialitzada. El documental que edita en DVD Decca només permet fer-nos una idea aproximada de com deu sonar tot plegat (l'ària final, Feux d'artifice, és una delícia), però ressegueix el llarg procés creatiu d'una òpera que el Met va rebutjar quan el cantant canadenc va insistir a compondre-la en francès,i aborda les múltiples cares (i canvis de look) d'un dels grans talents del nostre temps.

Xavier Cester
Avui