Cerca de notícies

Enquesta

Una òpera familiar recrea el gran viatge espacial de l''Apollo XI

16/7/2010 |

 

''Amb els peus a la Lluna' és un muntatge ambiciós que avui s'estrena al Lliure. Antoni Parera Fons debuta en el gènere de la mà de Paco Azorín i María Bayo.

El festival Grec ofereix la possibilitat de viatjar a la Lluna a través de la música, les imatges i l'espectacular escenografia d'Amb els peus a la Lluna. Es tracta d'una ambiciosa òpera per a tots els públics que s'estrena avui al Teatre Lliure (20.30 hores), on estarà només fins diumenge. L'espectacular muntatge permetrà reviure la ventura de l'Apollo XI que va ser propulsat a l'espai tal dia com avui, un 16 de juliol, el 1969.

 

Sentir com la nau s'allunya de la Terra és una de les emocions que reserva aquesta primera aventura en el gènere operístic del compositor Antoni Parera Fons (Manacor, 1943), autor de cançons que han estat interpretades, entre altres, per Maria del Mar Bonet, Josep Carreras i Montserrat Caballé. «Em sento feliç de viatjar en aquest coet», va assegurar ahir després d'haver seguit de prop l'evolució de la seva criatura. Aquesta creació ha estat fruit d'un diàleg constant amb un equip liderat per Paco Azorín, ideòleg d'aquesta «òpera-documental», com la defineix aquest director d'escena i escenògraf, i Virginia Martínez, directora musical.

Deu músics del conjunt de cambra Barcelona 216 i 10 cantants, entre els quals destaca la soprano navarresa María Bayo, fan possible aquest somni lunar. La cantant, que va triomfar aquesta temporada al Liceu amb Les mamelles de Tirèsias, interpreta el cos celeste al qual es dirigeixen els humans. Parera Fons l'ha fet a la seva mida, com Mozart va fer al seu dia amb les seves cantants favorites. «És la meva primera òpera contemporània i em feia molta il·lusió fer-la perquè conec Parera Fons des de fa 20 anys i tinc molt feeling amb ell», va destacar la cantant.

«Furiosa, llunàtica i romàntica». Així l'ha reflectit en l'obra el compositor que li ha donat tot el protagonisme en la part final en què llança un missatge en llatí que apareixerà traduït al català a la pantalla que domina el fons de l'escenari. Les projeccions són una de les cartes d'un muntatge en què la música de Parera Fons intenta seguir el pols teatral, preocupat perquè els personatges siguin «orgànics» i «creïbles».

CIÈNCIA I FICCIÓ / La part científica del primer allunatge es barreja a Amb els peus a la Lluna amb la percepció de l'experiment entre la població. En escena s'alternen dos mons. Per un costat, hi ha el centre de la NASA que manté el control amb la nau espacial. Per un altre, la casa d'una família nord-americana de Los Angeles i els seus membres, que fan tota mena d'apostes i especulacions respecte a la gesta espacial, durant els quatre dies que dura la missió. Quan l'home va arribar a la Lluna per primera vegada el 21 de juliol de 1969, molts no s'ho van creure. Alguns van pensar fins i tot que Stanley Kubrick, el creador de 2001: una odissea de l'espai, havia filmat les imatges que milions de persones van veure a través del televisor. Aquesta idea plana sobre el muntatge.

Dades reals, història i ficció es barregen en aquesta òpera com ja va passar en altres títols com Nixon en China, de John Adams. «Totes les dades científiques que donem són verídiques», va afirmar Azorín. Però poc després va reconèixer que s'ha pres la llicència de permetre que els tres integrants de l'Apollo XI trepitgessin la Lluna quan en realitat només ho van fer dos, Neil A. Armstrong i Edwin Aldrin. Michael Collins es va quedar al mòdul de comandament.

Aquest curiós viatge a la Lluna dura solament una hora i 15 minuts, una mesura ideal perquè les noves generacions penetrin en una altra dimensió tant visual com sonora.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya