Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu aplaudeix l'estrena d''El jugador' en la versió de concert a l'espera de l'escenificació

28/6/2010 |

 

Ocasió perduda d'una gran funció Dilluns, 28 de juny del 2010.

 ¡Facin joc, senyors! El Liceu acaba de completar el seu minicicle d'òperes relacionades amb la ludopatia. De les fatídiques tres cartes de La dama de piques, de Txaikovski, el coliseu ha saltat a l'obsessió per la ruleta, recreada amb l'estrena en versió de concert d'El jugador, de Prokófiev, obra basada en la novel·la de Dostoievski.

 

L'OBC, el cor de la casa i un destacat elenc de solistes majoritàriament russos, ben dirigits per un expert en la partitura com Alexander Anissimov, han portat a bon port aquesta obra mestra de la dramatúrgia musical. Però la seva aplaudida interpretació no pot evitar la sensació de l'oportunitat perduda que suposa haver renunciat a una première amb l'escenificació de l'òpera.

Hi ha molts arguments per recolzar el retorn d'aquesta peça. Entre els ingredients per recuperar-la representada hi ha els de la força de la seva tensió dramàtica, amb uns personatges molt ben dibuixats, i una música avantguardista però captivadora pel seu virtuosisme i amb exigents canvis de ritme que acoloreix l'acció que passa sobre l'escenari, aquí només entrevist en els gestos dels intèrprets davant del faristol.

Davant d'altres òperes en versió de concert ja assimilades pel públic, en aquest cas es produeixen ­situacions difícils per a l'esforç de visualització mental de l'acció, com la del moment en què el general no pot resistir que l'àvia es jugui a la ruleta la fortuna que espera heretar i crida, en el seu intent d'impedir-ho, «¡ràpid, som-hi!», i immediatament després s'asseu. O quan s'interpreten les frenètiques i triomfals jugades a la ruleta del preceptor Aleksei, situat darrere de l'orquestra i davant del cor, una posició que impedeix que els protagonistes d'aquest tram del quart acte siguin visibles des d'algunes localitats.

GRANS INTERPRETACIONS / Però això no qüestiona grans interpretacions com la de l'imponent baix Vladímir Ognovenko com a general. La seductora Olga Guriakova compon una expressiva Polina, servida amb una vocalitat matisada i Mikhaïl Vekua respon al perfil del preceptor ­obsessionat per Polina i pel joc i exposa amb bells aguts el seu boig ­personatge. La llegendària Elena Obraztsova exhibeix la seva gran presència escènica i els recursos vocals que encara atresora per donar vida a l'àvia milionària, i Stephan Rügamer compleix com a marquès.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya