Cerca de notícies

Enquesta

El Conca reprèn els ajuntaments morosos en el codi de bones pràctiques de la música

28/4/2010 |

 

Presenta unes mesures per aconseguir la màxima seguretat jurídica per als músics en les operacions de contractació.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) va presentar ahir al Palau de la Música el codi de bones pràctiques en l'àmbit de la creació i de la interpretació musicals, un conjunt de mesures que tenen com a objectiu primordial aconseguir la màxima seguretat jurídica per als músics en les operacions de contractació. El codi, un llibre en format quadrat de 115 pàgines, ha estat consensuat amb una bona colla d'entitats del sector i, entre altres aspectes, recomana als músics que exigeixin els contractes per escrit i que s'assegurin que durant tot el període de relació contractual estaran en situació d'alta a la Seguretat Social. El Conca enviarà el codi a tots els ajuntaments catalans com un avís perquè a partir d'ara renunciïn a la mala pràctica de pagar tard als músics.

 

Per a Antoni Mas, president de la Unió de Músics de Catalunya, ahir va ser un dia especial. Ell va ser qui, fa uns mesos i amb un to més que desesperat, va trucar a la porta del Conca per suplicar que abordessin un projecte de codi de bones pràctiques perquè la situació dels músics era ja límit. Del resultat, n'està molt satisfet, orgullós inclús: «No és un document de mínims; podem presumir de codi perquè recull les nostres principals aspiracions. Ens pot canviar la vida si ens el fem nostre!» Per Mas, hi ha tres punts fonamentals que el document desplega amb cura. En primer lloc, incideix en la «desprotecció social» que pateixen els músics. En segon lloc, es reprèn per males pràctiques els ajuntaments pel que fa als pagaments, «que es poden retardar sis, set, vuit mesos i fins i tot a vegades d'un any per l'altre». I, en tercer lloc, com aquell qui diu el veritable origen de tots els mals i conflictes dels músics, denuncia el «poc valor que es dóna a la professió».

El codi que es va presentar ahir és un document reelaborat i ampliat –també amb un llenguatge més entenedor– del text de base que va signar el músic i advocat Eduard Iniesta i que es va fer públic al setembre en el marc del Mercat de Música Viva de Vic. Al llarg d'aquests sis mesos, s'ha buscat la complicitat de tot el sector (onze entitats s'han avingut a participar-hi), i s'han conciliat diferents esmenes fins a obtenir un redactat final que «no és tancat: s'haurà d'actualitzar cada any», com va subratllar el poeta i traductor Manuel Forcano, un dels integrants del Conca.

Com han de ser, i sobretot com no han de ser, els contractes; què s'ha de tenir present en els drets d'autor; com cal assegurar els drets socials; com han d'establir-se les relacions entre l'intèrpret i el promotor d'una activitat musical, entre l'autor i l'agent cultural que encarrega una obra musical, i entre l'artista i el mànager o la discogràfica són alguns dels conceptes desenvolupats al codi, amb consells útils i pràctics per estalviar-se possibles conflictes.

Ara es tracta d'aplicar-lo, era la frase més sentida ahir al Palau de la Música. El Conca «no el pot imposar», però sí que s'ha compromès públicament a vetllar pel seu compliment i a «denunciar el seu incompliment davant la instància que correspongui». El Conca també anima totes les administracions públiques a establir el compliment d'aquest codi com un criteri de valoració en la concessió de subvencions.

Què diu el codi?
El contracte.

«Tant els acords verbals com els contractes mal negociats són generadors de molts conflictes entre les parts. És recomanable que el contracte es formalitzi sempre per escrit.»

Drets socials.

«L'intèrpret ha d'assegurar-se que durant tot el període de relació contractual estarà en situació d'alta a la Seguretat Social, en el règim d'autònoms en una relació mercantil a través d'una cooperativa de treball associat o en el règim especial d'artistes si el contracten laboralment. És l'única salvaguarda perquè en el futur sigui valedor dels drets socials que comporta l'afiliació a la Seguretat Social.»

La relació entre l'artista i el seu mànager.

«Moltes vegades, l'artista creu que ha confiat la gestió a un mànager que el representarà en exclusiva quan, en realitat, simplement ha estat adherit a un booking d'una llarga llista d'artistes. La situació desitjable seria que l'artista disposés d'un mànager que l'acompanyés, que estigui prop del seu artista, que vagi amb ell a totes les actuacions i gires i, en definitiva, que vetlli per tots els aspectes que puguin tenir una incidència en la seva projecció com a artista.»

Relació entre l'artista i una discogràfica.

«Les noves tecnologies, les noves possibilitats d'explotació, la importància que es dóna a la imatge de l'artista i la crisi del sector han provocat que les discogràfiques s'hagin hagut de reinventar. A banda del contracte mitjançant el qual se cedeix l'explotació dels enregistraments en suports físics o en suports electrònics, hi ha un nou model contractual segons el qual la discogràfica fa moltes altres coses a part de les funcions discogràfiques en el seu concepte tradicional. Aquestes altres funcions són, entre altres, la gestió dels drets de l'artista, fent funcions de mànager per generar ingressos de televisió, telefonia mòbil, drets editorials... Un contracte d'aquest tipus només serà recomanable si l'artista s'assegura que la discogràfica triada té la capacitat d'oferir tots els serveis inclosos al contracte.»

Maria Palau
El Punt