30/3/2010 |
Lorin Maazel i Giancarlo del Mónaco captiven a València amb una visió psicològica de ‘La vida breve'.
Dues obres unides per l’amor fatal, la gelosia. Peces diferents en el seu estil, però que vistes en conjunt componen un impactant lot. L’estrena al Palau de les Arts de València de la versió escènica de Giancarlo del Mónaco de La vida breve, amb Lorin Maazel en la seva primera direcció de l’òpera de Falla, va acabar sent aplaudida amb entusiasme. Una vibrant Cavalleria rusticana, de Mascagni, va rematar una d’aquelles nits que creen afició.
Ara que s’acaba d’anunciar la incorporació de l’israelià Omer M. Wellber com a titular de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana per substituir Maazel a partir de la temporada 2011-12, la vetllada es va convertir en un reconeixement de la feina del prestigiós director, de 80 anys.
Abans de fer-se càrrec de la Filharmònica de Munic, on les estretors pressupostàries són menors que a València, encara podrem disfrutar un any més de la intensitat i equilibri que exhibeix l’orquestra quan ell la dirigeix des del fossat. A part de la impecable versió musical de Maazel, un dels encerts de La vida breve ha estat el fet de treure-la del context dels habituals elements geogràfics i folklòrics per entrar més a fons en el terreny psicològic dels personatges i especialment en el de la gitana Salud (una visceral i convincent encara que a vegades vocalment sobrepassada Cristina Gallardo-Domàs).
No apareix l’Albaicín, sinó una escenografia abstracta que potencia l’atmosfera densa, fosca, de la malaltissa bogeria de la protagonista, a la qual Paco (un cínic Jorge de León) deixa per casar-se amb la rica Carmela (Sandra Fernández). El vermell de l’escenari, per expressar la passió i la sang, en contrast amb el negre, de dol, té gran força expositiva.
PUNYALADA MORTAL / L’orquestra combina amb els cromatismes i l’evolució del drama, que Del Mónaco ha volgut accentuar fent que la gitana mori d’una punyalada. Magnífica María José Corbacho com l’àvia i esplèndides les composicions del ballet flamenc i, en general, fantàstic tot el repartiment.
A Cavalleria rusticana, amb grades de blanc enlluernador, la passió siciliana es desborda. Jorge de León repeteix amb l’exigent rol de Turiddu. Es va emportar amb Anna Smirnova (una gran Santurza) les aclamacions. Gevorg Kakobyan (Alfio) va patir força en un dels duos. Estupenda Corbacho com a Mamma Lucia i Natalia Lunar va complir com a Lola.
CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya