Cerca de notícies

Enquesta

De festival d'òpera a «lobby» estratègic

13/3/2010 |

 

Els impulsors del desaparegut festival d'òpera de butxaca arrenquen un projecte que aglutina la Beckett i BCN216 per catapultar el gènere a Catalunya.

El codirector del festival d'òpera de butxaca i noves creacions, Toni Rumbau, considera que arriba el moment de la maduresa. El projecte de donar espai i fer visibles els creadors lírics contemporanis que arrenca del 1993 (fins al 2002 es va programar al Teatre Malic) va tenir un daltabaix el 2008, quan la Generalitat li va tallar l'ajuda per a la realització del festival de tardor. Aquesta patacada l'ha ajudat a reinventar-se. Ara ja no serà festival, sinó plataforma. No anirà sol; ha trobat la complicitat de David Albet, director de BCN216, que formarà part de la nova comissió artística («Si no m'hi cridàveu m'hagués enfadat», deia ahir irònic), i també de l'Obrador de la Sala Beckett. Toni Casares, el director artístic, admet que el gènere pot ajudar a obrir el camp de l'exploració de l'escriptura dramàtica. Francesc Nel·lo completa la comissió artística.

 

La futura plataforma planteja associar-se amb alguns dels equipaments teatrals que estan en construcció. Tant Toni Casares, com el director de l'Espai Brossa (que gestionarà en pocs mesos l'espai de La Seca) s'han mostrat molt receptius. Són projectes que estan forjant-se i, per això, no hi ha res tancat. La plataforma, que es considera humil però que es marca reptes de ciutat ambiciosos, planteja que, quan l'Ajuntament de Barcelona adquireixi el Teatre Principal, caldria trobar-hi un espai per a l'òpera. Va ser el primer escenari de la ciutat on es va fer òpera i sembla coherent que segueixi tenint relació amb el gènere, tot i que pugui tenir molts altres usos. Aquesta percepció, de fet, coincideix amb la que es va comentar fa unes setmanes en la Tribuna Ateneu Barcelonès amb una ponència del director general del Liceu, Joan Francesc Marco. La plataforma arrenca quan Cultura ja ha mostrat el seu interès a crear el darrer centre d'arts escèniques de Catalunya, situant-lo a Sabadell i dedicant-lo a l'òpera. Per Rumbau, aquesta aposta no afeblirà la seva posició: «Sumarà amb nosaltres; ja volíem comptar amb Sabadell quan dissenyava la Ciutat de la Música.»

Aquesta plataforma es presenta ara, però no començarà a operar fins el 2011. La seva voluntat és marcar un perfil davant de les institucions que li van barrar el pas a la continuïtat del festival d'òpera de butxaca de l'edició del 2008. Per Dietrich Grosse, les institucions han de passar a signar convenis de col·laboració amb l'entitat plurianuals (fins ara es concedien subvencions anuals). Segons Grosse, cal que l'administració percebi la idiosincràsia de l'òpera contemporània i la valori com un nou compartiment diferenciat de la dansa o el teatre. La dansa podria ser, apunta Grosse, un nou camí per a la composició operística pels anys vinents.

Cants de sirena

En els dos anys d'espera, Grosse i Rumbau han constatat que creadors i circuits internacionals lamenten aquests anys de dol. Amb pocs anys, el festival es va situar a Europa i va aconseguir que compositors catalans estrenessin òperes a Alemanya. Ara, els animen a refer-se a Bèlgica o a Berlín. Grosse confia que es recuperi l'empenta del 2007.

J. BORDES
El Punt