Cerca de notícies

Enquesta

Carles Balagué estrena el documental ‘La bomba del Liceu’, on s’analitza l’atemptat anarquista del 1

12/3/2010 |

 

Barcelona era coneguda a finals del segle XIX com la ciutat de les bombes. El realitzador Carles Balagué es fixa en una de les més famoses, la que va matar 20 persones al Liceu llançada per l’anarquista Santiago Salvador, per elaborar un interessant fresc sobre la societat de fa un segle, La bomba del Liceu, documental que avui s’estrena als cines.

Balagué, autor de documentals com La casita blanca i Arropiero, el vagabund de la mort i films com L’amor és estrany, fuig de la veu en off i explica els fets a través de comentaris i sucoses anècdotes que expliquen, entre altres, escriptors i periodistes (Eduardo Mendoza, Antoni Dalmau, Lluís Permanyer i Francisco González Ledesma), professors (Dolors Marín, Pere Maragall i Josep Camprubí), especialistes en òpera (Roger Alier, Miguel Lerín i Jaume Tribó, apuntador del Liceu) i fins i tot un grup d’estudiants de ­l’institut Milà i Fontanals que reflexionen sobre aquell episodi tràgic que va commocionar la societat ­barcelonina.

Nou debat
L’institut d’aquests nois està situat just a la plaça de Folch i Torres, on fa un segle es va celebrar l’execució pública de l’anarquista que va llançar la bomba del Liceu. «Els vaig sorprendre perquè no sabien què preguntaríem. El rodatge va ser complicat. No sabia qui donaria les respostes més interessants», assenyala el realitzador, que utilitza els estudiants per plantejar un debat sobre la pena de mort, un altre dels temes tractats, ja que Santiago Salvador va ser executat públicament al garrot vil a la plaça que observen des del seu centre.
Salvador va elegir el Liceu pel seu simbolisme. El Liceu era llavors la catedral de la burgesia modernista, que ocupava la platea i els tres primers pisos. El quart i el cinquè, al qual només s’accedia des del carrer de Sant Pau, els ocupaven les classes populars. L’anarquista va pujar a l’últim pis i va tirar la bomba que va esclatar i una altra que no va arribar a activar-se. Aquesta última, segons Permanyer, està en possessió d’algun descendent del magistrat que va portar el cas. El documental conté una bonica banda sonora extreta de gravacions d’òpera antigues, on ­destaquen passatges de Guillermo Tell, de Rossini, l’òpera que es representava el dia de l’atemptat, 7 de novembre, en la inauguració de la temporada 1893-94.

El Gran Teatre del Liceu d’aquella època era molt diferent del d’avui, però el seu simbolisme continua ­present, com ho demostra l’acció desenvolupada per un grup que el 2005 el va assaltar per esceni­ficar una sonada protesta contra l’especulació a Ciutat Vella.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya