Cerca de notícies

Enquesta

Amor bèl·lic amb final feliç

6/3/2010 |

 

El Liceu estrena «La fille du régiment» ambientada en la I Guerra Mundial.

L'escenari del Gran Teatre del Liceu serà una immensa cartografia militar de la I Guerra Mundial fins al 25 de març per representar l'òpera còmica La fille du régiment, l'obra amb què Donizetti va aconseguir fer-se un lloc a París. El director d'escena, Laurent Pelly, ha fet una revisió del text, convertint-lo a un francès contemporani i procurant aproximar la situació per superar l'olor a història vella. Patrizia Ciofi és Marie i Juan Diego Flórez és Tonio, l'enamorat tirolès.

 

Gaetano Donizetti aspirava a guanyar-se un nom al patriòtic París, després de sortir malparat de la seva aventura a Nàpols. La partitura de La fille du régiment va ser un èxit, fins al punt que Salut à la France s'ha convertit en una mena d'himne popular francès. A Barcelona es va estrenar el 1844, quatre anys després de l'estrena parisenca, al Teatre Nou. Al Liceu es va presentar al 1850. L'últim cop que es va programar aquesta popular òpera a Barcelona va ser el 1993.

Ciofi diu que li tremolen les cames quan ha d'afrontar aquesta òpera, que té una exigència vocal i també un gran desgast físic. Flórez assumeix que la seva ària és un dels reclams de la peça, però comenta que el públic, quan veu la peça, hi descobreix molt més que la raresa de la seva ària. Pel director musical, Yves Abel, aquesta peça de Donizetti serà referència per a les futures operetes. El compositor manté un difícil equilibri entre les peces còmiques i les tràgiques (com les àries de Marie i Tonio).

Patriotisme utòpic

L'opera narra l'enamorament de Marie amb Tonio i les dificultats perquè triomfi l'amor per culpa d'una estratagema de la marquesa de Berkenfiled. Els soldats, que tenen Marie com a la filla del regiment, permetran el casament. Laurent Pelly ha avançat l'acció 70 anys, aconseguint així una imatgeria comuna. No s'ha volgut aventurar a ambientar-ho en la II Guerra Mundial perquè «no lliga amb l'arcaisme de l'obra»: el patriotisme utòpic sí que es produeix en La fille... i en la I Guerra Mundial. El director d'escena ha evitat utilitzar els colors de la bandera francesa, però, en canvi, l'obra es tanca amb el cant quasi grotesc del gall, l'animal emblema francès, un gest que evidencia la voluntat d'allunyar-se del misticisme.

Allunyar-se de la duquessa d'Alba
Ángel Pavlovsky debuta al Liceu. L'anterior aventura amb el gènere líric va ser en la inauguració del Festival Grec de fa dos anys, Història d'un soldat, d'Stravinsky («feia de soldat i tenia l'edat d'un general retirat», deia ahir irònic). Pavlovsky tranquil·litza la concurrència: «A La fille... no cantaré, si ho fes la peça passaria a ser una tragèdia.» El seu paper és el de la duquessa de Crackentorp. Ahir, l'artista (conegut des del 1975 pel seu treball en els espectacles de revista que ha sabut transformar en un monòleg personalíssim) matisava la seva presència al Liceu fent una paper que habitualment s'ofereix a actors recognoscibles de la ciutat. Pavlovsky aventura: «He intentat que no recordi massa la duquessa d'Alba» en aquest paper de dona que intenta casar Marie amb el seu nebot. L'actor adverteix que, durant una època, va treballar amb l'òpera de cambra del Teatre Colón de Buenos Aires: «Si no hi havia papers dramàtics en aquells títols, s'inventaven.» L'artista farà doblet, ja que també actua a la vela de Rambleros en l'espectacle Rebels amb causa, fent el paper del rei de la festa, qui condemna la nostàlgia a cadena perpètua. Es desconeix com baixarà per la Rambla tota maquillada.

JORDI BORDES
El Punt