Cerca de notícies

Enquesta

La Fundació Pau Casals difon la col·lecció d'art del músic en una exposició a Girona

20/12/2003 |

 

Les obres adquirides pel violoncel·lista entre 1928 i 1934 són una «petita història de l'art català modern».

Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn, Ricard Opisso, Apel·les Fenosa: la col·lecció d'art que Pau Casals va anar reunint per fer de la seva residència d'estiueig davant la platja de Sant Salvador, al Vendrell, un refugi de calma i recolliment és una «petita història de l'art català modern» amarada del gust personal i el rigor del músic. La Fundació Pau Casals ha volgut difondre aquesta seva faceta de col·leccionista, oculta rere la imatge d'home públic i violoncel·lista refinat, amb una exposició de les obres de Vil·la Casals organitzada per la Fundació «la Caixa» que es va inaugurar ahir a Girona.

«M'he acostumat a veure en cada manifestació de la natura el signe d'alguna cosa més alta i poderosa que jo. Aquesta divinitat la veig pertot arreu: en la música, al mar, en una flor o en una fulla, en un gest de bondat.» Quan Pau Casals va fer aquesta confidència a Thomas Dozier, transcriptor de les seves memòries, la modesta casa de Sant Salvador que s'havia fet construir el 1910 ja era el mirador infinit en què l'havia transformat amb la reforma de 1932 perquè el record de les vacances de la infància, les trobades amb la família i els amics, i les llargues jornades de meditació trobessin sòlides i dignes habitacions on assentar-se. Ja havia fet col·locar, també, l'Apol·lo de Josep Clarà al capdamunt de l'escalinata que presidia el jardí i distribuïa l'accés a les dues ales de la vil·la, aquell Apol·lo que era el «déu de la música i la medicina, guardià dels viatgers i guerrer de la pau». La disposició sencera de la casa del Vendrell va ser per Pau Casals una projecció de si mateix, del seu temperament i del seu prestigi. També la col·lecció d'art que va començar a reunir el 1928, a través del crític Joan Merli i del galerista Joan Anton Maragall.
Una àmplia selecció d'aquest important fons personal gairebé desconegut constitueix l'exposició que es pot visitar fins a l'1 de febrer a la Sala Girona de la Fundació «la Caixa», després de la seva presentació a Granollers. Són una cinquantena d'obres, principalment pintures, d'alguns dels més destacats artistes catalans del moment. Des del realisme de finals del segle XIX, representat per Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda o Josep Armet, fins al verisme pertorbador influït per la Nova Objectivitat alemanya que van seguir als anys trenta artistes com Josep Mompou, Francesc Labarta o Alfred Sisquella, passant per totes les mostres d'influència cezanniana, de Joaquim Mir a Pere Créixams i Francesc Domingo, o pel paisatgisme anímic de Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrèn i Enric Galwey, a més de Ramon
Casas i els seus retrats que emergeixen prodigiosos d'una teranyina subtil de carbonet, o de Xavier Gosé, Ricard Canals o Ramon Pichot, cadascun amb la seva singular audàcia per crear atmosferes amb un mínim de traços nerviüts. L'exposició, comissariada per Laura Mercader, aplega de fet moltes més obres de la col·lecció de Pau Casals que les que pot veure qualsevol visitant al museu creat a la seva vil·la estiuenca el 1976, on només són accessibles al públic una vintena. Tot i així, a la Sala Girona s'ha reproduït la disposició que el mateix Casals havia donat a les pintures i escultures a les diverses estances de la casa, des del gabinet d'estudi a la sala de música. S'ha procurat recrear, va dir ahir Mercader, «l'espai simbòlic» que va ser pel músic la vil·la de Sant Salvador, que va enyorar sempre després de l'exili del 1939.

Eva Vàzquez
El Punt