Cerca de notícies

Enquesta

Gertrude Stein: «El món de la música no és tan glamurós com la gent es pensa»

17/2/2010 |

 

 

La directora estoniana debuta avui a Barcelona amb Songs of wars I have seen, estrenada a Londres el 2007. És una singular peça de Heiner Goebbels inspirada en el llibre de Gertrude Stein Guerres que he vist. L’orquestra bcn216 s’ha feminitzat per poder interpretar aquest concert musical i teatral que, a més de curiós, és gratuït.

–És la tercera vegada que dirigeix aquesta peça. ¿Com la definiria?
–És una obra contemporània apassionant que, malgrat parlar de la guerra, no és trista. Tracta del dia a dia de les dones que aguanten la guerra i superen el drama tan bé com poden. Per això Goebbels vol que la interpretin dones, que elles llegeixin parts de la novel·la traduïdes al català.

–¿A què sona?
–És un collage amb retalls del passat i el present. La mateixa formació de l’ensemble és un desafiament, perquè combina instruments barrocs, moderns i electrònics. És una música absolutament única. Té caràcter, però és fàcil d’entrar-hi. Espero que el públic vingui amb el cor obert i deixi volar la seva imaginació. Aquesta peça impacta d’una manera molt personal. Cadascú ha de treure les seves pròpies conclusions.

–Poques vegades els músics prenen la paraula en escena. ¿Com han afrontat el desafiament?
–Amb molta valentia. Han de deixar de tocar per llegir passatges del llibre de Stein. No es tracta de recitar, sinó de ficar-se en la pell d’una d’aquelles dones i reflectir el seu atipament de la guerra. Estic molt satisfeta de l’entrega dels músics. Això és el que m’agrada de la música contemporània de cambra: et permet anar més enllà de la partitura.

–Va fundar la seva orquestra amb 24 anys. ¿Era més fàcil començar així que no esperar ofertes?
–Res no és fàcil. El cert és que l’Orquestra Simfònica Nòrdica, que està integrada per músics de tot Europa i acaba de publicar el seu tercer disc, es va crear per a una cosa puntual. Però després els músics van voler continuar junts i ja fa més de 10 anys que toquem. La nostra pròxima gira passarà per Viena.

–Ha tingut sort. És una de les directores emergents i no hi ha tantes dones amb batuta.
–És que és molt dur. El món de la música no és tan glamurós com la gent es pensa. És dur. Sempre que hi ha un aniversari a la família o vénen les festes faig maletes. ¡Però és que el llenguatge de la música és tan bonic!

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya