Cerca de notícies

Enquesta

Sabadell serà la seu d'un centre d'arts escèniques especialitzat en òpera

14/2/2010 |

 

La Generalitat considera que, amb aquest nou equipament, «s'ha tocat sostre» en centres de produccions públics

Quan fa prop de cinc anys de la constitució dels centres d'arts escèniques a Reus, Terrassa i Salt / Girona, el Departament de Cultura considera completada aquesta xarxa amb Sabadell. El futur consorci, format entre l'Ajuntament i Cultura, permetrà estabilitzar el programa Òpera a Catalunya i fer possible que la programació del Teatre La Faràndula pugui vincular-se amb la del Gran Teatre del Liceu. A mitjà termini, es construiria un equipament nou específic a l'Eix Macià (tot i que la Generalitat creu que cal redimensionar el projecte perquè es considera massa ambiciós). El treball a Salt / Girona, Reus i Terrassa demostra l'èxit d'un projecte que distribueix la creació i que prova de singularitzar cada programació en funció dels festivals que el caracteritzen.

 

El secretari general de Cultura, Lluís Noguera, defensa que, amb Sabadell, Catalunya «ha tocat sostre» en la creació de centres d'arts escèniques. Com ja va passar en els centres anteriors (s'han impulsat allà on ja hi havia una inquietud escènica), el nou consorci refermarà el cicle òpera a Catalunya i sentarà les bases del projecte Sabadell, Ciutat de la Música. Per a l'associació dels Amics de l'Òpera de Sabadell, comportarà més estabilitat econòmica, podran programar les temporades amb major previsió. També a través del consorci s'estudiaran les fórmules perquè aquesta línia artística s'implanti al màxim als teatres de Catalunya i aconsegueixi vincular-se amb el Liceu. Fins al punt, diu Noguera, que el teatre de Sabadell «pugui ser el segon escenari que tant reclama el Liceu».

Mirna Lacambra, presidenta de l'associació dels Amics de l'Òpera de Sabadell, celebra la creació del consorci, tot i que lamenta que s'han perdut sis anys per a la construcció d'un teatre que és indispensable des de fa dècades (fa 27 anys que es produeixen òperes a Sabadell). Lacambra insisteix en la necessitat d'avançar en el teatre que dignifiqui el treball operístic i musical. El pressupost de l'entitat és d'1'4 milions d'euros: 475.000 els aporta la Generalitat (l'Ajuntament cedeix serveis per un valor de 180.000 euros). La resta es finança amb la quota dels socis i amb patrocinadors.

El Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) farà cinc anys aquesta tardor. Cèsar Compte n'és el director des de fa dos anys, substituint Ferran Madico. Des de la nova direcció s'ha consolidat la singularització amb el teatre no textual i el circ (amb les referències inequívoques de Cos i Trapezi). El pressupost del Consorci del Teatre Fortuny és de 2,9 milions d'euros, dels quals 700.000 es destinen a produccions. Per Compte, l'especialització «és necessària»: així és dóna suport a llenguatges escènics minoritaris.

El centre d'arts escèniques de Salt / Girona, El Canal, el dirigeix Salvador Sunyer. La seva singularitat és el teatre de text. També ha de ser la porta d'entrada i de sortida amb Europa. Noguera confia que, en breu, es creï un consorci entre les institucions implicades que reordeni els dos projectes paral·lels: el Temporada Alta (2,5 milions d'euros) i el centre de producció El Canal (1,7 milions). Sunyer defensa la validesa dels centres d'arts escèniques, més enllà de descentralitzar la cultura, per moure's en la tessitura europea de fer una xarxa de ciutats mitjanes com a centres de creació especialitzats: en comptes d'una gran capital cultural, cal promoure una xarxa de policentres com succeeix als Països Baixos. Sunyer creu en les coproduccions, una política habitual en els centres europeus i a aconseguir que les produccions aconsegueixin el màxim de públic. Noguera adverteix que Cultura pretén potenciar que les coproduccions dels centres d'arts escèniques també comptin amb companyies i productores.

Una porta oberta

Noguera afirma que no hi haurà més centres d'arts escèniques. Però entén que la Generalitat no abandonarà les ciutats que vulguin fer apostes per la cultura. A través del decret sobre equipaments escènicomusicals aprovat l'any passat, es dóna l'opció a ciutats mitjanes que vulguin crear espais auxiliars de producció, amb el suport de Cultura: Ca l'Estruch, a Sabadell, podria ser un d'aquests punts, com també hi podrien figurar l'Àtrium de Viladecans o el Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès.

L'Ajuntament vol derivar activitats de La Faràndula al Vapor Pissit
E.A
L'endarreriment del projecte de la Ciutat de la Música, amb un gran auditori que ha quedat aparcat per la crisi, fa necessari alliberar d'activitats el Teatre La Faràndula per intensificar-hi la producció operística. Per això, l'Ajuntament volia agilitzar la rehabilitació de l'antic Vapor Pissit per convertir-lo en un centre escènic amb dues noves sales i espais d'assaig. S'hi concentrarien la companyia teatral Joventut de la Faràndula, les Joventuts Musicals de Sabadell i també permetria que Teatre del Sol disposés de més espai. Tot i així, aquest projecte ha quedat congelat fins a final d'any en espera de resituar el futur museu tèxtil, la seu central del qual estava prevista al Pissit.

El CAET, a Barcelona
Terrassa és, fins ara, el centre d'arts escèniques més humil. Compta només amb 860.000 euros de pressupost, a parts iguals, entre l'Ajuntament i la Generalitat. El director, Pep Pla, destina el 50% a programar els teatres de la ciutat i l'altra meitat a la producció de nous espectacles. La futura reobertura del Teatre Principal ha de significar una inflexió en inversió de l'Ajuntament, apunta Noguera, que ajudi a donar major coixí per a la creació a Terrassa. El CAET procura fer-se visible portant programacions a Barcelona. Fa dos mesos va dur a la Sala Muntaner Petita feina per a pallasso vell i aquesta setmana reprèn Kvetch, una comèdia àcida que ja es va estrenar fa unes setmanes al Teatre Alegria. També en aquest període ha presentat una tercera producció, Xerraires, al Teatre del Raval. Aquesta és una producció de pressupost molt ajustat i que busca oferir una proposta cultural que puguin comprar els municipis de 1.000 a 1.500 habitants. De fet, ja han fet temporada als municipis veïns de Terrassa. Inicialment, es va plantejar que la dansa fos el que singularitzés el CAET. Finalment, s'ha apostat per la nova dramatúrgia. Terrassa Noves Tendències dóna oportunitats a creadors de la nova escena i planteja, en breu, oferir residències tècniques becades sense l'obligatorietat que es correspongui amb una actuació. Hi haurà una comissió que, si valora bé el treball, també el contractarà.

JORDI BORDES
El Punt