Cerca de notícies

Enquesta

"Christian Lindberg: L'expressió 'música clàssica' comporta enquistament"

13/2/2010 |

 

Entrevista: Christian Lindberg El compositor, director d'orquestra i trombonista interpreta la seva pròpia obra amb l'Orquestra del Vallès.

 

Als 16 anys va canviar la trompeta pel trombó gràcies al jazz, però ha estat a través de la música clàssica que ha esdevingut el millor trombonista del món. Avui, el suec Christian Lindberg ofereix un concert al Palau de la Música amb l'Orquestra Simfònica del Vallès dirigida per ell mateix, concert que ahir també va omplir el Teatre Principal de Sabadell.

¿Considera que el trombó és un instrument prou valorat pel públic?

És un instrument que no es coneix gaire; tanmateix, quan s'escolta i s'hi aprofundeix és un instrument apreciat, almenys aquesta és la sensació que tinc, em sento apreciat.

Quines són les condicions indispensables per ser un bon trombonista?

Es requereixen tres característiques per ser un bon trombonista, però que, d'altra banda, acostumen a ser coincidents en la majoria dels músics professionals: tenir sentit del ritme, oïda musical i una gran personalitat musical. Per altra banda, en el meu cas en concret, m'ajuda molt tenir un bon fons físic. Acostumo a córrer d'una a dues hores diàries i m'agrada molt fer maratons. Ja fa 8 anys que en corro! Fins i tot, n'he corregut una a València.

Cada vegada es fan menys distincions entre estils musicals. ¿Creu que aquest és el futur de la música?

Una pregunta difícil de respondre! És cert que cada vegada hi ha menys distància entre les músiques, hi ha una proximitat d'estils i es pot aprendre dels uns i els altres. Però és essencial que cadascun guardi les seves característiques i diferències per mantenir la seva personalitat. És important, en un moment donat distingir que s'està interpretant música espanyola o sueca o estils com el jazz o el rock.

La música clàssica està enquistada?

No és la música clàssica la que està enquistada, jo afirmaria que són certs programadors o formacions orquestrals els que ho estan i qui mantenen aquesta monotonia. En canvi no és el cas de l'Orquestra Simfònica del Vallès que amb els projectes que porta a terme està intentant canviar, des de la seva perspectiva, aquesta dinàmica. Els concerts funcionen encara amb fórmules decimonòniques mentre que el públic és gent del segle XXI; vivim en una dicotomia important. A més, jo afirmaria que l'expressió música clàssica també comporta enquistament. Jo a partir d'ara la passaria a anomenar música acústica.

En el concert d'avui interpreta una obra seva, Helikon wasp. Per què va començar a compondre?

Em vaig trobar component per accident. Vaig estudiar composició als 20 anys però ho vaig deixar en l'oblit, vaig pensar que no seria mai la meva vocació, però un professor meu en va convèncer perquè l'ajudés, ja que ell no tenia temps per acabar una composició. En principi ell m'havia de deixar sol perquè pogués compondre, però des de darrera, amb el seu mestratge, m'anava guiant!

¿La seva carrera de trombonista ha tapat la seva feina com a compositor i director d'orquestra?

Actualment, la faceta que desenvolupo més és la de compositor, després sóc director, en aquests moments dirigeixo tres formacions orquestrals, dues orquestres i un ensemble, i finalment continuo sent trombonista. Tanmateix, tinc molt present que seré trombonista fins que tingui temps per estudiar i per fer un bon paper; en el moment que no em senti còmode, deixaré de tocar-lo a primera línia.

Marta Porter
Avui