Cerca de notícies

Enquesta

El Palau torna a escenificar l'inici d'una nova etapa amb un concert de tots els cors

9/2/2010 |

 

Els cantaires del cor de cambra, l'orfeó i l'escola coral fan un «gest d'agraïment» als que els han donat suport.

El Cor de Cambra del Palau de la Música, l'Orfeó Català i els cors de l'Escola Coral de l'Orfeó van actuar ahir per primer cop plegats en un concert entès com «un gest d'agraïment i un missatge optimista dels cantaires i estaments directius del Palau a tots els col·lectius i persones que en les circumstàncies d'aquests mesos han manifestat un suport unànime envers la institució». «Aquest concert simbolitza l'inici d'una nova etapa», va proclamar Mariona Carulla, presidenta de l'Orfeó Català, en un breu parlament adreçat als socis, mecenes, patrons i patrocinadors que omplien les butaques del Palau. El concert, en el qual també va participar la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, es va cloure amb l'himne de l'Orfeó: el Cant de la senyera.

 

El Palau de la Música va voler escenificar novament l'inici de l'etapa post-Millet amb la unió dalt de l'escenari dels cantaires de l'Orfeó Català, l'Escola Coral i el Cor de Cambra, afectats durant anys per la manca de recursos a la qual els va sotmetre Fèlix Millet. Si bé els últims mesos Josep Vila (director de l'orfeó) i Jordi Casas (director del cor de cambra) ja havien certificat el «canvi d'actitud» de la nova direcció (encapçalada per Carulla i el director Joan Llinares), el concert d'ahir, promogut amb el lema «El nostre cor serà més gran que mai», va acabar de reforçar la unitat de les diferents institucions del Palau. Carulla, en un parlament de benvinguda, va recórrer a les paraules «transparència» i «rigor», emprades en intervencions de mesos anteriors, per definir el que ha estat –«i continuarà sent»– la «tasca prioritària» d'aquests últims mesos, a més de subratllar la «notable realitat artística» dels cors del Palau, feta palesa, per exemple, en el concert durant el qual, la setmana passada, l'orfeó i l'orquestra Ciudad de Granada van actuar finalment plegats, en una de les col·laboracions frustrades per la gestió de Millet. Carulla, finalment, va reiterar «la necessitat que tot l'entramat humà que fins ara ens ha ofert una ajuda tan valuosa continuï fent-ho amb convicció i generositat».

Els cors del Palau, acompanyats per la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, van interpretar El mirador, una fantasia orquestral basada en melodies tradicionals catalanes composta i dirigida per Josep Vila; Schiksalslied (Cant del destí), op. 54 de Johannes Brahms, i el moviment final de la Simfonia núm. 9 en Re menor, op. 125 de Beethoven, amb una Oda de Schiller, traduïda al català per Joan Maragall, que, segons va explicar Carulla, simbolitza l'«esperit de germanor» que el Palau va voler oferir ahir. Al final, una interpretació conjunta del Cant de la senyera, obra de Lluís Millet, fundador de l'Orfeó, composta expressament com a himne de la institució, havia de cloure la vetllada, presidida, a més de Carulla, pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el president del Parlament, Ernest Benach.

El Palau de la Música continuarà fent visible la seva activitat artística amb una presentació, avui al migdia, dels diferents cicles previstos durant la primavera.

G. Vidal
El Punt