Cerca de notícies

Enquesta

Ofèlia Sala brilla amb Martín i Soler

9/2/2010 |

 

La soprano protagonitza amb èxit ‘Una cosa rara’, la seva segona incursió en el ‘mozart’ valencià.

 

Dos anys després del seu aplaudit rol com a Su-sanna a Le nozze di Figaro al Liceu, representada després del debut a la Scala i el Met, Ofèlia Sala va tornar diumenge al Palau de les Arts de València per encapçalar el repartiment d’Una cosa rara, de Martín i Soler. I, com amb L’arbore di Diana del mateix autor, la va acompanyar l’èxit. El muntatge de Francisco Negrín, amb encertada direcció musical d’Ottavio Dantone amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, va complir les expectatives.

Sala encarna la reina Isabel en l’obra més coneguda del compositor valencià, que va rivalitzar en popularitat amb Mozart. Ella, també valenciana, estava especialment motivada amb aquesta estrena: «És una òpera intensa, divertida, amb una trama interessant i amb una producció molt detallista».
La soprano ha encaixat en aquesta fresca producció presentada a la segona sala del complex, que porta el nom del compositor, amb dimensions idònies per a aquesta mena de muntatges. El públic va disfrutar des del principi fins al final amb les evolucions dels cantants, el cor i els ballarins i amb la música que combina molt bé amb el llibret del cèlebre Lorenzo da Ponte. Un escenari de dos nivells amb elements mòbils i jocs de pantalles de TV és el marc en què es desenvolupa l’òpera bufa.

Un trencador vestuari, armes que són pistoles d’aigua per a les escenes de caça, un simulacre de camp de golf i un perillós pendent on els cantants corren el risc d’una inoportuna relliscada figuren entre els elements que ajuden a accentuar la comicitat d’aquesta història sobre el poder de la bellesa i la importància de l’honestedat.

EMERGENTS / Les accelerades escenes obliguen els cantants a coordinar molt bé les veus amb l’acció. Però tot funciona en la història d’intrigues amoroses amb final feliç, en què la reina (magnífica Ofèlia Sala) s’encarrega de posar les coses al seu lloc. L’emergent Joel Prieto va donar sempre el to del príncep obsessionat a conquistar la lleial i atractiva Lilla (estupenda María Hinojosa).

Maite Alberola (Ghita), Isaac Galán (Lubino), Lluís Martínez Agudo (Tita) i Javier Torné (Corrado), cantants del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, van superar el repte d’aquesta funció, així com Sávio Sperandio (Lisargo). Una demostració que si es dóna una oportunitat a les joves veus, aquestes responen de sobres.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya