Cerca de notícies

Enquesta

Sasha Waltz posa màgia a ‘Impromptus’ en el seu debut al Liceu

3/2/2010 |

 

Tercera visita a Barcelona de Sasha Waltz i nou impacte visual ara amb Impromptus, muntatge del 2004 de la gran renovadora de la dansa-teatre alemanya juntament amb la desapareguda Pina Bausch. Amb el record de la seva inoblidable versió de l’òpera Dido & Aeneas al TNC i el de Körper al Mercat de les Flors, el Liceu acull fins avui les coreografies inspirades en les cinc petites peces per a piano i quatre lieder de Schubert interpretats amb delicadesa per la mezzo Ruth Sandhoff i la pianista Cristina Marton.
Ballant amb Schubert. Experimentació fins a trobar la relació entre música i moviment. Set intèrprets, entre els quals destaca el basc Juan Kruz Díaz de Garaio, firmen també l’autoria d’aquest inspirat treball exposat en un marc nu, que només presenta dues plataformes a terra, una de molt inclinada, i un element trapezoïdal penjat que es converteix en un gran pèndol quan un ballarí, a mig espectacle, l’empeny i aconsegueix que balancegi acoblant-se al ritme de les àgils coreografies.

 

POESIA I ELECTRICITAT / La música marca la pauta de duos i composicions corals. El llenguatge dels cossos ho suggereix tot. Poètica atmosfera en els moments pausats, electricitat en els més accelerats. Hi ha coses de la cèlebre trilogia del cos i altres, com aquelles danses en parella plenes d’atlètiques acrobàcies o la utilització de l’aigua en el bany ritual de les tres ballarines en l’ocult estany, que després s’ampliaran en les piscines de Dido & Aeneas.
Waltz deixa espai a la lliure interpretació de l’espectador que pot fer la seva lectura d’aquesta Schubertíada en miniatura. I això es fa més palès quan no sona ni el piano ni la veu. El simple soroll d’un paper, per no parlar dels cops de tos, trenca immediatament la hipnòtica harmonia que transmeten les coreografies de prolongació argumental desenvolupades en silenci.
Des del començament amb l’Impromptu en fa menor, opus 142 fins a arribar als lieder, el ball dibuixa sensualitat, dolor, ruptura de l’home amb l’entorn. Somnis volant, pintures en vermell, negre i ocre sobre cossos que leviten. Simbolismes expressats amb la màgia d’aquesta singular creadora.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya