Cerca de notícies

Enquesta

Joyce DiDonato captiva el Liceu

26/1/2010 |

 

La mezzosoprano de Kansas va desplegar la bellesa del seu cant i una gran capacitat de seducció.

 

El Liceu ja té una nova musa. Joyce DiDonato va desplegar diumenge el seu art i la seva capacitat de seducció amb l’intens recital Tres segles cantant a l’amor. La diva de Kansas, que ja havia triomfat fa dos anys amb La Cenerentola de la qual el teatre acaba d’editar un DVD, va confirmar que aquesta mezzo de coloratura viu, als 40 anys, el millor moment de la seva carrera. El públic va acabar rendit a l’elegància del seu fraseig i a la musicalitat de la seva veu.

Expressiva, extravertida i amb una simpatia desbordant, DiDonato va aconseguir, amb la seva facilitat per transmetre emocions, que el repertori fluís com si fos interpretat per a cada un dels espectadors. Al final, i després del bis amb Tanti affeti… de La donna del lago de Rossini, la sala es va convertir en un clamor i l’artista, amb el seu excel·lent pianista David Zobel, va haver de sortir a saludar quatre vegades. N’hi havia per a això i més, perquè el seu recorregut per les agilitats vocals de la peça d’orfebreria belcantista havia estat el perfecte remat a una gran actuació.

‘¡BRAVA!’/ Poc abans d’anunciar la interpretació de l’ària un fan li va cridar «¡brava!». Ella, amb el seu singular sentit de l’humor, va respondre: «Esperi, esperi que la canti». DiDonato va atacar la difícil execució amb seguretat i amb una depurada tècnica de cant.

De Rossini, un dels èxits del seu repertori amb Händel i Mozart, en va oferir una altra peça, que li va servir per acabar amb brillantor la primera part: l’ària Assisa a piè d’un salice d’Otello. La resta del programa el va dedicar a exposar els estats d’ànim de l’amor: alegria, esperança, nostàlgia, lament i també ironia, expressats amb obres, entre altres, de Pergolesi, Rossi, Paisiello, Rontani, Santoliquido, Castellnuevo-Tedesco, Leoncavallo i un bloc amb cinc peces de Beethoven interpretades amb un gust exquisit.

En el tancament va sorprendre amb una salada i trapella versió de La spagnola de Di Chiara. ¡Olé Joyce!

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya