Cerca de notícies

Enquesta

Carles Magraner: «Ausiàs March també és música»

25/1/2010 |

 

Dedicat amb tenacitat a rescatar el patrimoni musical de la Corona d'Aragó amb treballs com Borgia o Música en temps de Jaume I, Carles Magraner s'ha endinsat en el seu últim llibre-disc en els lligams musicals d'Ausiàs March, un treball que també li ha inspirat un curt de ficció

 

No s'ha conformat a fer un llibre-disc sobre Ausiàs March, Fantasiant, sinó que a més ha impulsat un curt que emula la relació del poeta amb Joana Escorna, la segona muller, en un ambient actual. Això és passió per Ausiàs March?
–«És passió per Ausiàs March, i per la música antiga i pels temps en què vivim. La cosa més difícil per als intèrprets és donar contemporaneïtat a la música antiga, l'has de fer comprensible a un públic molt allunyat d'aquella realitat. Als concerts utilitzem molts recursos per transportar l'oient a aquell temps i facilitar una comunicació immediata. Si hi afegim l'audiovisual, l'objectiu de fer arribar l'essència d'aquella música es torna més fàcil.»
–Però què el va conduir a fer un treball musical prenent com a eix un poeta?
–«El fet que Ausiàs March no fóra músic no significa que la seua poesia no tinga música. Al segle XV eren dues arts quasi inseparables, es reforçaven, no podem referir-nos-hi de manera sectorial. Pensem que quan de ben jove March s'embarcà amb Alfons el Magnànim cap a Nàpols tenia com a acompanyants cavallers com Jordi de Sant Jordi, que ell sí que a més de poeta era músic, o el marquès de Santillana, del qual es conserven moltes poesies musicades. És fàcil imaginar-se'ls en vetlades recitant-se poesies, musicant-les i cantant-les.»
–Tanmateix, la poesia d'Ausiàs March no va ser musicada en el seu temps.
–«No, que sapiem. Les composicions musicals amb textos d'Ausiàs March més antigues que es coneixen són de cent anys després, de Joan Brudieu. I la seua obra no va tornar a ser musicada fins fa no res, per Raimon i Armand Blanquer, entre altres intèrprets, que ens han fet veure la cadència musical dels seus poemes i han fet descobrir a moltíssima gent la seua poesia, igual que Serrat ha ajudat a comprendre Machado. Jo he pretés fer una cosa similar: donar a conéixer Ausiàs March mostrant, interpretant, els poemes musicats per Joan Brudieu i les composicions de l'entorn d'Ausiàs, la música que va poder escoltar i viure. Ajuntar música i poesia és apassionant. Tant, que continuarem per aquesta línia.»
–Sona a projecte.
–«A l'octubre presentarem un treball que porta a cap de fa temps sobre música en el Tirant lo Blanc. Farem un llibre-disc i també una pel·lícula musicada que siguen una mena de viatge sonor per aquesta gran obra de Joanot Martorell. Un llibre que, tot i no contindre moltes referències musicals, permet que el puguem situar en un entorn musical molt fàcilment.»
–Música vinculada amb Ausiàs March, el Tirant lo Blanc, amb els Borja, amb Jaume I, el Llibre vermell... Fins a quin punt ocupa a Capella de Ministrers la recuperació del patrimoni musical català?
–«Constitueix la nostra aportació particular a la memòria col·lectiva, i en aquest sentit és un treball amb una especial càrrega emocional. De més dels trenta discos que hem fet, vora la meitat estan dedicats a la Corona d'Aragó, i els que no, hi estan molt relacionats. Entre Castella i el territori catalanoaragonès la música anava i venia, i no hi ha grans trets diferencials entre la música d'allà i la d'ací. No podem parlar d'un nacionalisme musical al segle XV, almenys pel que fa a aquestes dues corones, tret del fet que ací algunes peces eren en català i que hi ha una vinculació més estreta amb el Mediterrani.»
–És un patrimoni de què queda molt a recuperar?
–«Hi ha molta faena a fer encara, als arxius i respecte a la interpretació. A pesar que una música estiga descoberta i transcrita, el més costós pot ser donar-hi coherència.»
–Amb quina fiabilitat es pot dir que una peça de música antiga interpretada actualment sona com en la seua època?
–«Mai no podrem saber com sonava llavors, ni podrem fer-ho igual, fins i tot utilitzant els instruments originals, necessaris en qualsevol interpretació de música antiga. Tanmateix, què hi fa això? Recuperar l'esperit d'aquella peça i fer que la gent medite sobre el nostre temps i el temps passat és molt més interessant.»

El grup que va crear en 1987 és un referent de la recuperació, investigació i interpretació de la música antiga, acostada al nostre temps com a part essencial de la memòria col·lectiva.

Empar Peiró
El Punt