Cerca de notícies

Enquesta

Gerard Claret : "És fer volar coloms dir que al 2011 farem l'òpera"

17/1/2010 |

 

DIRECTOR DE L'ORQUESTRA NACIONAL CLÀSSICA D'ANDORRA

 

 

L'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra (ONCA) comença l'any amb la intenció de mantenir el ritme de concerts, intentant esquivar la crisi. El director artístic de la formació, Gerard Claret (Andorra la Vella, 1951) es mostra optimista amb la situació, tot i que reconeix haver deixat pel camí alguns projectes. De tota manera, a les set d'aquesta tarda es donarà el tret de sortida a la 17a temporada de l'entitat amb el concert de Sant Antoni al teatre de Les Fontetes de la Massana.

--¿Que s'oferirà al concert d'aquesta tarda?
--Sempre que ens és possible intentem estrenar les obres que fem per primera vegada a Andorra. Algunes de les que interpretarem al concert de Sant Antoni constitueixen repertori nou. Aquestes composicions s'han programat al cicle del Petit Palau i, totes elles, --excepte la de Mendelsshon, que les fem servir d'obertura-- són d'autors nòrdics. Les seves obres potser no són tan conegudes i resulten molt difícils, ja que l'esperit musical és que no siguin pesades. És veritat que començar l'any amb un programa renovat és estressant, però és positiu. La intenció és anar ampliant repertori perquè una orquestra que té quasi vint anys ha de buscar obres interessants per treballar i per al públic. Crec que amb aquest programa ho aconseguim.

--¿Com valora la marxa de l'ONCA en l'últim any?
--Hi va haver moltes coses positives, com ara el festival de Prades, el de Cambrils o el de Peralada. Els concerts d'Andorra també van seguir a bon ritme i amb una assistència de públic, en general, bastant notable --alguns dies potser m'hauria agradat que hi hagués més gent, però jo sempre em lamento d'això. No ens podem queixar. També hem de tenir en compte que al Principat es fan moltes coses. Pel que fa a coses menys positives, hem de dir que la crisi també ens ha afectat i quant a nombre de concerts, hi ha hagut una mica de baixada.

--També s'ha iniciat a compartir la gerència amb els Petits Cantors i l'ENA.
--Sí, dins de l'orquestra continuem treballant bé. El nou patronat de la fundació dóna suport a l'entitat a mort i també s'ha pogut resoldre el tema de la gerència. Jo sempre n'havia fet les funcions ,ajudat per Teresa Areny i com que cada vegada hi havia més produccions grans, era un tema que em preocupava. La qüestió és que cadascú havia de fer la seva feina. Quan l'empresa es fa més gran, es necessiten més especialistes --persones que desenvolupin la feina més correctament-- i al mateix temps la part de direcció artística exigeix més dedicació. Les funcions d'administració et mengen molt temps que has de dedicar a la planificació. També ha estat important que el pressupost per a aquest any es mantingui.

--Com a visió a llarg termini s'havia parlat d'augmentar el nombre de concerts. ¿Com s'ho plantegen aquesta temporada?
--Una vegada consolidat el pressupost, podem concretar els concerts que teníem a Andorra i seguir amb les actuacions que estaven previstes, com ara continuar amb les produccions amb Marzio Conti. No podem fer més, però tampoc en fem menys. Com que la gerència està en marxa, jo tinc més temps per a la direcció i la producció. A més, crec que el pròxim objectiu seria intentar muntar una oficina pròpia de management.

--¿A què es dedicaria?
--Hi hauria una persona que faria el seguiment de les propostes que enviem, se centraria en el treball de camp i intentaria donar més possibilitats al fet que les nostres propostes arribin a bon port. És la forma de poder-te assegurar que es treballi en aquest sentit. Les produccions que fem a Andorra moltes vegades no treuen tot el rendiment que podrien. Es fa un esforç enorme per muntar l'espectacle, tant del punt de vista econòmica com artístic, però fas un concert a Andorra i costa molt de tornar a poder repetir l'experiència. Realment es podrien amortitzar més les creacions perquè el que costa més és posar-les en peu; un cop fet això, moure-les a altres escenaris és molt més assequible. L'oficina de management també hauria de treballar per aquest objectiu.

--¿Obrir més l'orquestra clàssica a l'exterior?
--En el marc dels concerts consolidats fora de les fronteres andorranes volem ampliar una mica més el mercat. Normalment el camp d'acció se centra en Catalunya i Espanya, a banda del sud de França. Quan hem anat més enllà ha estat per activitats que s'han fet des del Govern per temes de representacions del país on anàvem a fer d'ambaixadors culturals. El que voldríem aconseguir és que si anem a tocar a Madrid, per exemple, sigui perquè un auditori ens contracti, no perquè som el representant del país. Qui diu la capital del país del nord diu Sevilla, París o alguna ciutat d'Itàlia, i fins i tot més enllà.

--Un altre dels projectes era l'òpera El somni de Carlemany ¿En quin punt es troba?
--De moment és un somni. Una producció d'òpera és una empresa molt complicada i enormement costosa. Haver fet l'esforç i haver tingut la valentia de tenir una obra vinculada amb Andorra, d'un gran compositor, està molt bé. Ara ja ho tenim. Assumir la producció, però, és pràcticament impossible per al Principat si no es parla en termes de coproducció. Aquí no tenim un teatre d'òpera amb una programació on tingui l'opció d'incloure aquesta proposta.

--Aleshores, ¿què s'ha de fer per resoldre aquest punt?
--S'ha de buscar un teatre que hi estigui interessat o que l'ONCA en fes una versió, que seria per a concertino i sense escenografia. Encara s'ha de parlar, abans hi ha hagut altres prioritats. Amb la crisi mundial, és fer volar coloms dir que l'any que ve farem l'òpera.

--Un iniciativa que sí que sembla que arribarà a bon port és la col.laboració amb Love of Lesbian. ¿Es portarà a Andorra?
--De moment serà puntual. Tenim una vinculació molt estreta amb l'Auditori de Sant Cugat. Cada any sempre ens embarquem en una d'aquestes aventures que ens proposen. En la celebració del 15è aniversari de l'Auditori --el concert de 15x15x15-- vam actuar amb una quantitat de cantants irrepetible. A partir d'allò, que va funcionar molt bé, va sorgir els contactes amb Amaral i potser que es repeteixi la col.laboració. He de reconèixer que no conec gaire Love of Lesbian; sé que és un grup que ha pujat molt. Han aconseguit una actuació al Palau aquest mes i ho tenen tot venut, però no ens coneixem. Una vegada fem aquest concert, si veiem que funciona, no descartem que es torni a fer un altre concert. Ens agrada sortir del nostre àmbit.

--¿Ara com ara podríem dir que el cicle del Petit Palau està consolidat?
--Jo crec que sí. Normalment s'espera uns cinc anys i nosaltres ens trobem a la 6a temporada. Crec que hem encertat el dia i l'hora dels concerts amb els dijous al vespre --tot i que aquest any se'n fa un d'especial el dissabte-- i ara ja tenim el nostre públic.

--S'havia demanat d'obrir més l'Auditori als joves.
--Aquí hi ha dues parts diverses. Primer, tot el que es pot fer des de l'entitat mateixa i, segon, el treball que es du a terme des de les escoles. S'ha de fer divulgació des dels centres i motivar els joves perquè pugin a l'Auditori. S'ha d'explicar quin és el món de la música clàssica i despertar l'interès perquè vagin a escoltar concerts.

--En els últims anys el panorama ha canviat...
--No em cansaré mai de remarcar la feina que es fa des de l'Institut de Música i Dansa. Gràcies a la tasca que duen a terme es vincula a moltes famílies amb el món de la música. Amb el concert que fem de Santa Cecília crec que es fa evident, ja que movem molta gent. S'ha d'anar insistint. Actualment hi ha moltes ofertes en tots els camps que fa difícil no només atreure els més petits, sinó fer que el públic vagi a actes culturals de tota mena.

NÚRIA SALVÀ
El Periòdic d'Andorra