Cerca de notícies

Enquesta

Jordi Savall omple el Tinell amb el seu art

19/12/2009 |

 

El músic es va envoltar d’un notable grup d’experts per fer que el públic viatgés a través de la història.

Jordi Savall i la seva troupe van començar dimecres amb un ple absolut la temporada 2009-10 del cicle El so original, que dirigeix el director català. L’atmosfera medieval que ofereix el Saló del Tinell de la plaça del Rei de Barcelona va ser l’entorn perfecte perquè el públic viatgés pels camins de la història que Savall havia dissenyat en la primera entrega d’un total de quatre vetllades musicals que recorreran diverses sales de la ciutat.

Com sempre, el violagambista d’Igualada es va envoltar d’un depurat grup d’experts. En aquesta ocasió van ser les seves criatures Hespèrion XXI i el conjunt vocal La Capella Reial de Catalunya, a més a més de les veus de Lluis Vilamajó (tenor), Marc Mauillon (baríton), Montserrat Figueras (soprano) i dels recitadors René Zosso i Manuel Forcano. Amb una mica de retard respecte a l’hora prevista, tots, en comunió i amb ànima d’equip, es van posar mans a l’obra per retre un homenatge a l’univers occità en un viatge que, sota el títol de L’Epopeia Càtara, va fer un repàs cronològic a les ventures i desventures del poble medieval en el seu deambular per les fascinants terres del sud de França. Així, els incondicionals de Savall van poder gaudir de les sensacions estereofòniques que va saber crear, ajudat d’una subtil amplificació, en un viatge que, no exempt de certa monotonia per la naturalesa de les peces escollides, va col·locar l’audiència en un estat òptim per entregar-se a les melancòliques harmonies que han ajudat a engruixir la generosa discografia del musicòleg català, ja que el programa interpretat forma part del seu últim disc.

PURESA DEL SO / En l’actiu es va comptar amb la puresa del so que Savall sap fabricar como ningú. L’incansable afany de l’intèrpret i director per submergir-se en camins gens o poc explorats el converteixen en aquest moment de la seva dilatada carrera en tota una autoritat en la matèria. Savall coneix com servir els seus programes de la millor manera. Així, sempre estan representats com un fresc on convergeixen diverses cultures. També en el costat positiu de la balança va regnar l’equilibrada unió vocal de La Capella Reial de Catalunya, així com la despresa paleta de colors que van dibuixar tots els instrumentistes. Només hi va haver un però en el resultat final: la particular vocalitat de Montserrat Figueras no va ajudar a la comprensió dels textos al seu càrrec.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya