Cerca de notícies

Enquesta

La Fura transforma ‘Carmina Burana’ en una festa sensorial

16/12/2009 |

 

85 veus de l’Orfeón Pamplonés s’han posat a les ordres de Carlus Padrissa. La moderna versió de la cantata de Carl Orff es presenta avui i demà a l’Auditori

Carmina Burana, la cèlebre cantata escènica de Carl Orff, arriba aquesta nit a l’Auditori en un impactant muntatge de La Fura dels Baus. Carlus Padrissa, un dels caps pensants del grup, ha convertit l’obra en una festa dels sentits amb moltes sorpreses. Després de la seva exitosa estrena mundial en la passada Quinzena Musical de Sant Sebastià, l’espectacle de 500.000 euros de pressupost, que ha atret programadors europeus, es presenta avui i demà a Barcelona.

Padrissa explota tota la càrrega sensual de l’obra. Vol que aquesta, més enllà de l’oïda, entri per la vista, mitjançant una moderna escenografia, i fins i tot per l’olfacte, amb la utilització de diferents perfums en aquesta aventura produïda per Agenciacamera, filial d’Ibercamera, amb la col·laboració de 85 veus de l’Orfeón Pamplonés, el cor amateur més veterà d’Espanya, i 60 músics de l’Orquesta de Castilla y León, dirigida pel seu titular, el colombià Alejandro Posada.

La peça d’Orff, basada en uns poemes medievals del segle XII, és una de les més conegudes del repertori simfònic coral. Hi destaca la intensitat i el ritme d’alguns passatges que Padrissa ha dotat d’una unitat escènica, i ha convertit la soprano Amparo Navarro en la protagonista de l’espectacle. «És una cerimònia d’iniciació d’una dona. Com si després del desglaç, arribés la primavera plena d’energia renovadora, amb aquella força transformadora dels elements», va declarar ahir Padrissa.

CANTANT AMB TRUC / La cantant té una doble, una actriu que porta el pes de l’actuació teatral, un truc que li permet estar constantment en escena i arribar a l’exigent part final en plenitud de facultats vocals. Completen el repartiment de solistes el contratenor Xavier Sabata i el baríton Yhomas E. Bauer.

Orff ja va dir que Carmina Burana eren cançons per ser cantades «juntament amb instruments i imatges màgiques». Padrissa ho porta a l’extrem amb una escenografia amb elements habituals de La Fura: grues per fer volar els intèrprets, piscines transparents i projeccions audiovisuals de David Cid. La distribució dels cors i l’orquestra és una altra de les sorpreses del muntatge, que envolta els efectius orquestrals amb un cilindre transparent que serveix de pantalla.

NOUS REPTES / La Fura, que es va iniciar en el món líric amb una altra cantata, El martiri de Sant Sebastià (1996), s’ha consagrat en l’òpera amb muntatges com la famosa tetralogia wagneriana i Les Troyens, d’Hector Berioz, tots dos estrenats al Palau de les Arts de València. El seu pròxim repte és Tannhäuser, una altra peça de Wagner, que muntarà a la Scala de Milà a la primavera. L’òpera t’enganxa», reconeix Padrissa. «Calculo que amb Carmina Burana arribarem a les 100 funcions», afegeix conscient de l’expectació. Ja està assegurada la seva presència a les Nits Blanques de Sant Petersburg, dirigit per Valeri Guerguiev, i una gira per Itàlia. A Espanya, la pròxima cita serà a Pamplona (12 i 13 de febrer), on les entrades van volar en menys d’una hora i mitja.

«Aquesta Carmina Burana és un acte de sobirania i independència artística del sector privat», va declarar ahir Josep Maria Prat, director d’Agenciacamera. «Potser aquesta producció llança llum sobre el ­model que ha de predominar en el futur. Els consorcis i les fundacions estan molt bé per crear infraestructures però es necessiten noves ­fórmules si volem que l’art sigui el protagonista real de les sales de concerts», va afegir.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya