Cerca de notícies

Enquesta

Bartoli torna al Palau amb el repte de ‘Sacrificium’

10/12/2009 |

 

La cèlebre cantant romana presenta el pirotècnic repertori vocal dels ‘castrati’.

 

Més difícil encara. Cecilia Bartoli torna avui al Palau de la Música per fer un circense però rigorós exercici de pirotècnia vocal. L’exquisida mezzosoprano romana s’enfronta ni més ni menys que al repertori dels castrati en un recital que promet desbordar les emocions que sempre transmeten les actuacions d’aquesta artista tan temperamental. Acompanyada per la prestigiosa formació de música antiga Il Giardino Armonico, amb el seu director, Giovanni Antonini, la cantant espremerà el colorista i virtuós temari de l’esplèndid disc Sacrificium.

«Aquest és el desafiament més gran de la meva carrera», va explicar a EL PERIÓDICO en la presentació del seu últim treball a Nàpols, la ciutat que va impulsar la cèlebre escola musical dels espectaculars cantants castrats. L’artista no només té el mèrit d’haver exhumat un repertori pràcticament perdut i del qual no hi ha referències sonores directes, sinó que ha tingut el coratge d’abordar-lo malgrat que ella mateixa el qualifica d’«extrem» per les dificultats tècniques que plantegen les vertiginoses i endimoniades àries.

En una d’aquestes àries, Son qual nave, escrita per Riccardo Broschi, germà del cèlebre Farinelli, els cantants s’han d’enfrontar a més de 20 compassos sense respirar. «A la pel·lícula, la veu del famós castrati es va haver de crear unint la veu d’un ­contratenor amb la d’una soprano», recorda. ¿I com s’aconsegueix aquest registre? «Amb moltes hores de treball i estudiant a fons tot el material de les biblioteques», ­senSDHptencia.

ART CRUEL / Bartoli no dubta a ressaltar que Sacrificium reflecteix l’art i el glamur d’aquests artistes, però a la vegada «recorda l’episodi més cruel i violent fet en nom de l’art de la història de la música». Difondre la bellesa d’aquest repertori és el seu repte més immediat, però en la ment d’aquesta apassionada intèrpret hi ha altres projectes de recuperació del patrimoni musical, com ja va fer amb Opera proibita o l’àlbum dedicat a la cantant María Malibrán.

L’única referència sonora trobada per tenir una base amb què enfrontar-se a la tessitura d’aquestes pro­digioses veus en les quals s’ha ­recolzat ha estat una gravació del 1880 de l’últim castrati conegut, ­Alessandro Moreschi, membre del cor del Vaticà. «Em va servir, sobretot, per ­estudiar la vocalitat d’aquests intèrprets».

Perfeccionista i meticulosa, l’artista no va desistir fins a aconseguir una selecció d’11 temes de delicat virtuosisme i brillants ornamentacions. Alguns figuren en el programa d’avui al Palau, on interpretarà cinc àries de Nicolas Porpora, compositor i mestre dels més destacats castrati, entre ells el citat Farinelli, Caffarelli, Salimbeni, Appiani i Porporini. A aquestes s’hi sumaran inspirades peces de Caldara, Vinci, Araia, Graun, Broschi i Händel, coetani d’aquests autors del barroc.

La clau per desenvolupar aquests treballs i compatibilitzar-los amb un parell d’òperes a l’any i els seus ­recitals no és cap altra que «par­cel·lar molt bé el temps». I a l’hora de les ­vacances, no perdona. Al juliol i l’agost renuncia als teatres per estar en contacte amb la naturalesa. ­«Saber desconnectar és la fórmula per tornar a la creació amb més ­força».

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya