Cerca de notícies

Enquesta

Michael Andreas, un virtuós del piano als 8 anys

3/12/2009 |

 

Nascut a Barcelona, el jove talent baixa de dos músics llegendaris del segle XIX: el pianista i compositor Franz Liszt i la pianista Sofia Menterniño

 

Michael Andreas Haeringer té vuit anys. Va néixer a Barcelona, però és d'origen alemany. Descendeix de dos músics llegendaris del segle XIX: el pianista i compositor hongarès Franz Liszt i la pianista alemanya Sofia Menter. Si algú consulta el seu arbre genealògic trobarà també a Coelestine Popper, familiar del violoncel.lista. Ningú va preparar a Michael per ser un virtuós, ningú esperava d'ell que ho fos, els seus pares no saben tocar cap instrument, ni tan sols tenen oïda musical i la seva mare mai se li va ocórrer, mentre estava embarassada, posar música clàssica de fons. I tanmateix, avui, Michael Andreas Haeringer és un virtuós del piano, un nen amb talent reconegut per molts professionals, que ja ha rebut premis i èxits. Es oot heretar el talent? Té la genètica alguna cosa a veure o només cristal.litza amb esforç?

La mare de Michael vivia a Singapur quan es va traslladar amb el seu marit, directiu d'un banc, a Barcelona. "A partir de l'any i mig el nen va començar a tarar, a cantar, sense parar. Un dia, a la piscina, als quatre anys, va començar a dir-me" vull tocar el piano, vull tocar el piano ". Primer em vaig prendre de broma ", explica la seva mare, però davant la insistència el va portar a l'Escola Luthier d'Arts Musicals, veterana a Barcelona, i va ser allà on van contrastar les seves habilitats. Al cap de poc temps, una de les professores va dir als pares que no podia continuar donant classes al seu fill. Anava a un ritme que aconsellava buscar una altra solució i els va presentar a la seva actual mestre, el pianista rus Gennady Dzyubenko. "Sóc de Moscou, on hi ha una bona escola pianística, i és la primera vegada en la meva vida que tinc un alumne com Michael. Fins on pot arribar? Molt lluny, el seu progrés és molt ràpid. Però mai se sap, de moment és un nen normal que vol jugar ", explica Dzyubenko. Pel que fa al talent es mostra meridià: "clar que es pot heretar. Un exemple és el gran pianista Glenn Gould, descendent d'Edvard Grieg".

"Molts especialistes ens han dit que és possible que el talent estigui en la història genètica de cada un. Primer érem una mica escèptics. Ara crec que sí perquè no puc entendre-ho d'una altra manera. Alguna cosa li haurà arribat de Liszt, de Menter ... ", reflexiona aquesta mare que destina les tardes a la supervisió dels seus assajos. Hana Nathalie Bergmann va dedicar anys de la seva vida a l'esport d'alta competició. "Mai havia pensat en això fins avui. Però suposo que estar acostumada als rígids tornejos m'ha ajudat a educar al meu fill a la disciplina i l'esforç". Michael ha guanyat ja cinc concursos. Es lleva a les 6.45 del matí, va a l'escola alemanya, al migdia menja a casa ia les 15.30 comença a tocar. Es tanca amb el seu plat de fruita en la seva sala-el sostre del piano ple de peluixos-i aquí repeteix les seves melodies. A les 18.30 deures, sopar ia les 20, tornada al piano fins a les 21.30.  "No tem que estigui condemnant el seu fill a un ritme extrem, a una vida diferent a la de la resta de nens?", Li preguntem. "És que no podem arrencar-lo d'allà. Si li trec el piano, plora sense consol. Si li dic" prou!, No toques més ", s'entristeix. És un càstig per a ell. Què faré?"

- El teu compositor preferit? -Chopin
– I després?
–Beethoven
–I després?
–Haydn 
- ¿I després?
–Bé, després jo, de major vull ser pianista ...

Tampoc en la terminologia d'aquests casos excepcionals es posen d'acord.  No és el mateix un virtuós que un superdotat. "Per a nosaltres el concepte correcte és un nen amb talent. Michael no s'aïlla. Quan acaba els assaigs va amb els seus amics a jugar a Gormitis. Ara mateix està desplegant sobre la catifa les peces dels seus Playmobils del vaixell pirata i la torre medieval. "

Cursa tercer de primària sense problemes i ha començat a interessar-se per biografies de músics que busca en l'enciclopèdia. No sempre és així en la història dels que han arribat molt lluny i ja és sabut que Einstein va ser pèssim estudiant. "Abans estic nerviós. Començo a tocar i estic tranquil".Així ho va fer al Convent de Sant Agustí, a Sant Gaietà, a Camprodon, on al mig minut ja li aplaudien.

Ens regala un simulacre. Saluda al públic imaginari amb una gran reverència. Una cosa que, ahir a la tarda, va tornar a repetir davant diversos centenars d'oients, a l'auditori de l'Institut d'Estudis Nord-americans (IEN). Quan es senti davant el piano-porta sempre un tamboret amb pedals, li falten dos anys per arribar de forma natural-es transforma.

 Als seus pares els han advertit: potser hagin de traslladar-se per ampliar la seva formació "a Alemanya, EUA, altres ens diuen Madrid". Pero Però el pare no vol ni sentir parlar d'anar-se'n de Barcelona: "He viscut a Nova York, Londres, Singapur ... i res com aquesta ciutat".  Per George Michael Haeringer "el 70% de l'èxit del nen és la seva mare, la seva constància". Els dos li demanen un piano de cua. "No, no, amb tres a casa ja n'hi ha prou!". Haurà de consultar a Michael que, a la seva edat, ja crea les seves composicions. La primera, Comiat, la va fer amb sis anys.

NÚRIA ESCUR
La Vanguardia