Cerca de notícies

Enquesta

Música Antiga de Girona recupera una nadala burlesca que es cantava a la catedral el 1813

16/11/2009 |

 

Hi tornarà a sonar dijous vinent, amb motiu del III Congrés d'Història de Girona.

La formació Música Antiga de Girona, dirigida per Albert Bosch i assessorada en la recerca històrica i musicològica per Jaume Pinyol, oferirà dijous vinent a la catedral de Girona el concert Música gironina de l'època napoleònica (20.30 h), amb motiu del III Congrés d'Història de Girona, dedicat al tema Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823). Música Antiga tornarà a fer sonar a la catedral, dos segles després, una nadala burlesca de Rafael Compta: Saltando y brincando.

 

Música Antiga de Girona ha preparat per dijous vinent un programa amb tres obres: dues són del mestre de capella Rafael Compta, el Te Deum que ja va interpretar l'any passat, i aquest Saltando y brincando, que forma part d'una tradició musical semiprofana que suggereix que la nit de Nadal es muntaven grans festes a la catedral de Girona, que s'anticipa, en certa manera, a l'esperit iconoclasta d'Els pastorets. De Rafael Compta, fill de Vic, es conserven 77 obres a l'arxiu de la catedral de Girona, entre les quals hi ha cinc nadales burlesques de diferents anys. Saltando y brincando és una espècie d'oratori teatralitzat, protagonitzat per dos pastors anomenats Liborio i Malvasía, que estan disposats a anar a Betlem, però no de qualsevol manera: sobretot es volen preparar per no passar fam ni set durant el viatge. La reiteració d'aquesta idea durant l'obra fa pensar a Pinyol que a la Girona d'aquella època convulsa hi havia gana i restriccions. El text en castellà, amb unes quantes catalanades, inclou cobles contra els metges, de la mateixa manera que Els pastorets actuals plantegen amb ironia alguns temes d'actualitat.

L'altra composició que recuperarà la formació Música Antiga de Girona en el concert de dijous que ve és la Sinfonía primera de Carles Quilmetas, composta cap a l'any 1800. Quilmetas era primer violí de la capella de la catedral de Girona, on va tocar durant quaranta anys, i no era clergue. Pinyol comenta que, més que simfonia, se n'hauria de hauria de dir divertiment, però alhora subratlla la modernitat d'aquesta obra, que actualment es troba a la Biblioteca de Catalunya.

Els setges vistos per un escolà
1 Aquesta és la visió que Ramon Parsarisa, un jove escolà de la Capella de Música de Girona (1806-1813) va tenir d'un dels setges de l'exèrcit francès a les muralles de Girona. Parsarisa va dibuixar l'escena bèl·lica –identificant els soldats francesos i espanyols– darrere d'una partitura que Pinyol ha trobat durant les seves investigacions a l'arxiu de la catedral de Girona.

xavier castillón
El Punt