Cerca de notícies

Enquesta

Maria Serrat: «L'auditori és la gran aportació que el conservatori fa a la ciutat»

10/11/2009 |

 

MARIA SERRAT DIRECTORA DEL CONSERVATORI DEL LICEU
 
Amb un aforament per a 400 espectadors, l'auditori del nou centre educatiu musical del Raval vol convertir-se en un element important per a la transformació de l'eix del Paral·lel.

Quin balanç fa d'aquest primer any de funcionament?
–«Ha servit bàsicament per constatar que hem aconseguit un edifici molt funcional, tant pel seu desenvolupament com pel que fa a l'acústica, que per a nosaltres era el gran repte.»
–Com descriuria les qualitats acústiques de l'edifici?
–«Cadascú pot treballar perfectament dins l'aula amb el seu instrument. I, a la vegada, la insonorització permet que ningú que estigui en una aula pugui molestar un estudiant en una altra aula.»
–L'auditori és un dels espais més significatius de l'equipament.
–«Tant l'auditori com la sala de cambra i la d'orquestra són tres espais molt versàtils. M'agrada insistir que l'auditori s'ha convertit en la tercera sala de cambra de la ciutat, i estic convençuda que serà un element important en la rehabilitació de l'eix del Paral·lel. L'auditori és la nostra gran aportació a la ciutat.»
–Com es rendibilitzarà l'espai?
–«Cal buscar tres complicitats per poder finançar una programació estable, al marge de la que puguem bastir amb els nostres estudiants. Una ha de venir del mateix usuari. L'altra, atesa la nostra funció de servei, de les administracions. I la tercera, d'acord amb els nostres orígens, del mecenatge. Serà com els altres auditoris de la ciutat: nosaltres tenim capacitat per fer-hi una programació, però, evidentment, ens faria molta il·lusió que els promotors privats vulguessin fer-hi concerts.»
–Quin és el perfil de l'estudiant?
–«A diferència de fa uns anys, els estudiants que tenim es volen dedicar professionalment a la música, i només estan estudiant la carrera de música. L'any vinent, ja immersos en el context de l'espai europeu d'educació superior, es podran fer postgraus i màsters de manera oficial, i això per a la ciutat serà important, ja que hi ha molts estrangers amb ganes de venir a Barcelona a estudiar.»
–Quin percentatge hi ha d'estudiants estrangers?
–«Un 70% són catalans, i el 30% restant es divideix entre estudiants de la resta de l'Estat espanyol, l'Amèrica Llatina –amb la qual tenim un programa de col·laboració–, Europa, Amèrica del Nord i Àsia.»
–Quin és el valor afegit d'estudiar al conservatori del Liceu?
–«En primer lloc, que sempre pensem en la persona. Ens agrada veure cada alumne com un projecte.»
–Quin és el nivell actual d'educació musical a Catalunya?
–«Sempre havíem tingut formació musical, però amateur. Fa uns anys, els estudiants que volien formar-se marxaven de Catalunya. En aquests últims deu anys, però, hem fet un recorregut importantíssim en poc temps. S'han creat moltes infraestructures i s'ha gestionat poder tenir bons professors. Pot haver encara una diferència amb altres llocs d'Europa, però ja no és aquella diferència entre 1 i 100 que existia ara fa uns anys, sinó que és una diferència entre 80 i 100. Hem recorregut molt de camí, i ara ens queda realment molt poquet per arribar al nivell. És important, per tant, que no ens afecti la crisi econòmica.»
–Com s'articula l'aportació pública al conservatori?
–«L'Ajuntament ens ha cedit uns terrenys i nosaltres hi hem construït a sobre. Ho hem finançat tot nosaltres, menys el 2%, que ha vingut del ministeri de Madrid. D'aquí a cinquanta anys, tornarem els terrenys a l'Ajuntament. Però el solar buit s'haurà convertit en un edifici per a la música, que serà propietat de la ciutat. A vegades se'ns recorda que som una entitat privada, però no conec entitats privades que construeixin edificis que, d'aquí a un temps, ja no seran propis.»

g. vidal
El punt