Cerca de notícies

Enquesta

El cant natural de Magdalena Kozená

9/11/2009 |

 

 El Liceu aplaudeix el debut de la ‘mezzo’ amb Vivaldi i vibra amb la màgia de la flautista Anna Fusek.

 

El debut al Liceu de la mezzzo txeca de 36 anys Magdalena Kozená, acompanyada per l’Orquestra Barroca de Venècia, dirigida per Andrea Marcon, va atraure un públic expectant de sentir una de les noves estrelles de l’òpera. L’altre al·licient de la vetllada era el repertori consagrat a Vivaldi, que va posar a prova la naturalitat de la veu lírica i amb bon timbre d’aquesta musa de grans batutes com Nikolas Harnancourt i Simon Rattle, de qui és parella.

Kozená va aparèixer després de la interpretació de la Simfonia en do major per a corda i continu. Amb un rutilant vestit color or, va exhibir la seva elegant presència escènica. L’ària de Griselda ja va mostrar la seva capacitat per recrear atmosferes dramàtiques i mostrar la bellesa i musicalitat del seu extens instrument, que es ressent quan baixa a les tessitures greus.

DESPERTAR EMOCIONS / La romàntica i introspectiva Sol da te mio dolce amore, d’Orlando furioso, va transmetre la dolça expressivitat d’una intèrpret experta en el barroc i que, des d’una aparent fredor, desperta emocions sense necessitat d’usar grans artificis. La dolça ària de Barzane d’Arsilda, regina di ponto i la lacerant Gelido in ogni vena de Farnace van rematar una aplaudida primera part. Després del descans, l’orquestra va interpretar el Concert per a dos violins en sol major i va tornar a entrar Kozená, amb la deliciosa Cara sorte de La verità in cimento. La presència de la fins llavors oculta violinista Anna Fusek, reconvertida en solista de la seva minúscula flauta, va donar una dimensió poètica a aquesta peça.
Fusek també va deixar el públic bocabadat amb la seva màgica versió del Concert en do menor per a flauta dolça. Les repetides ovacions gairebé acaben amb el protagonisme de la cantant. Però Misero spirto mio, d’Otonne in vila, amb les seves endimoniades combinacions de seccions ràpides i lentes, i l’ària de l’oratori Judith triumphans van posar una altra vegada els focus sobre Kozená, que va regalar dos bisos.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya